Iceta carrega contra “l’oferta Black Friday” de Junts pel Sí
Chacón diu que està “fins al barret” de la negociació i a Rivera li sembla un “esperpent”
Barcelona“S’estan produint algunes ofertes de tipus Black Friday: pel preu d’un president en tens quatre i un consell presidencial coral o polifònic”. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, tirava ahir de la seva habitual ironia per ridiculitzar l’últim oferiment de Junts pel Sí a la CUP per facilitar el desbloqueig de la investidura i la formació del nou Govern. Un desbloqueig que el líder dels socialistes catalans no veu en l’horitzó. Ni li consta, diu, que la CUP pensi desdir-se del compromís de veto a Artur Mas ni que la coalició Junts pel Sí estigui disposada a renunciar al líder de CDC per oferir a l’esquerra independentista un altre candidat a la presidència.
Més indignada es va mostrar la cap de llista del PSC a les eleccions espanyoles, Carme Chacón, que va dir que està “fins al barret de presidències corals, assembleàries i de l’amb tu sí i amb tu no ”. Perquè, va concloure, la imatge que s’està projectant no és seriosa. “Catalunya necessita amb urgència seriositat, estabilitat política i seguretat jurídica”, va sentenciar l’exministra de José Luis Rodríguez Zapatero. És per tot això que Chacón va advertir: “[Els catalans] no ens en sortirem si no tornem a la drecera de la llei i l’estat de dret”. “Demano que s’acabi aquest espectacle”, va concloure.
També el cap de llista de Ciutadans a les eleccions generals, Albert Rivera, va mostrar-se enervat amb el que va anomenar un “esperpent”. Perquè, per a ell, el simple plantejament d’una presidència més col·legiada i horitzontal és sinònim de fracàs. I si a més té per objectiu l’impuls d’un procés independentista, això no és seriós ni responsable, va sostenir. “Això políticament no els pot sortir bé”, va afegir ahir en una entrevista a RNE. Ara bé, a diferència dels socialistes, Rivera sí que tem que aquest oferiment precipitarà el sí de la CUP a la investidura d’Artur Mas.
“Menyspreu” institucional
En un intent de recuperar espai a costa dels exsocis de Convergència en el carril central del mapa polític català després d’haver quedat exclòs del Parlament, el secretari general d’Unió, Ramon Espadaler, va mostrar-se indignat pel que va considerar que és un “menyspreu de la figura de la presidència de la Generalitat” a cop de “servituds i genuflexions permanents” d’Artur Mas per aconseguir el suport de la CUP. Perquè segons va defensar en l’assemblea comarcal d’Unió a Tarragona, encara que finalment JxSí i la CUP es posin d’acord, “qui pagarà els plats trencats per deu mesos de Govern amb el suport de la CUP serà l’escola concertada i l’economia productiva”. I quina sortida hi veu, Unió? El que va anomenar un “concert fiscal”, que augura que tindria un ampli suport de la ciutadania i a més, diu, és viable amb una disposició addicional a la Constitució, sense suport entre els principals partits estatals.
Això sí, Espadaler també va deplorar l’actitud de Cristóbal Montoro quan bloqueja els 3.000 milions del fons de liquiditat autonòmic i es reserva el dret en exclusiva d’“obrir o tancar l’aixeta” en funció de criteris polítics.
El precedent del tripartit
El cert, però, és que malgrat la indignació actual dels socialistes catalans, Pasqual Maragall ja va crear l’abril del 2005 el que va anomenar un “comitè de direcció”, un nucli dur, integrat pels llavors consellers Josep Bargalló, d’Esquerra, Joan Saura, d’Iniciativa, i els socialistes Joaquim Nadal, Montserrat Tura i Antoni Castells. Era un òrgan que buscava fer més precisa la maquinària governamental després de la crisi del Carmel.
