ValènciaL’aprovació de la reforma de l’Estatut d’Autonomia valencià de l’any 2006 situava com un dels grans objectius l’impuls del dret civil recollit en els furs que Felip V va abolir el 1707 amb el decret de Nova Planta. Un anhel que les Corts Valencianes van fer realitat amb l’aprovació de tres lleis que desenvolupaven el dret civil foral però que, en poc de temps, podrien quedar anul·lades per una decisió del Tribunal Constitucional (TC).
De fet, els magistrats ja han decidit en contra de la llei de règim econòmic matrimonial que, des que va entrar en vigor el juliol del 2008, preveia que s’apliqués el règim de separació de béns per norma general i només el de guanys quan així ho especifiqués el matrimoni. Aquesta norma va ser recorreguda pel govern espanyol perquè entenia que el Parlament valencià estava envaint competències estatals. És el mateix argument que va utilitzar l’executiu estatal per recórrer també les lleis de custòdia compartida, aprovada per les Corts Valencianes el 2011, i la d’unions de fet, del 2012.
Les previsió és que aquestes dues normes segueixin el mateix camí que la del règim econòmic matrimonial, tenint en compte que la sentència de divendres passat assenyala que el motiu per anul·lar la llei és que el dret civil valencià no estava vigent abans de l’aprovació de la Constitució. Tanmateix, la decisió del TC considera il·lícit reivindicar aquesta matèria del dret civil a partir dels derogats drets forals valencians, amb l’argument que no s’ha provat la pervivència dels costums.
A finals d’abril, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, va enviar una carta al seu homòleg espanyol, Mariano Rajoy, demanant-li que retirés els recursos contra les tres lleis, tal com havien acordat les Corts Valencianes. Pocs dies després, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, va confirmar que el govern espanyol no mouria peça.
El dret civil valencià no és l’única qüestió que ha enfrontat el govern valencià i l’espanyol i que ha acabat dirimint-se al TC. És el cas del decret de sanitat universal que va aprovar la Generalitat el mes de juliol, que garanteix l’assistència mèdica a qualsevol persona i que va ser recorregut pel govern espanyol l’octubre del 2015. Al novembre, l’executiu de Puig va demanar l’aixecament de la suspensió del decret llei, que va ser acceptada pel TC a principis de març.
Contenciós al Suprem
La relació bilateral Generalitat-Estat no passa pel seu millor moment. El govern autonòmic va acordar portar a la justícia l’executiu espanyol en considerar que els pressupostos de l’Estat del 2016 suposen “una discriminació per als cinc milions de valencians”. El recurs va ser admès a tràmit i la decisió es troba ara en mans del Tribunal Suprem.
