Pugna per l’hegemonia sobiranista camí del 27-S

Barcelona1. Mas jugarà fort per consolidar el poder municipal de CiU

L’eufòria campava per l’Hotel Majestic des de primera hora del vespre. CiU havia sigut capaç, per primer cop, d’assolir la victòria en nombre de vots i regidors en unes eleccions municipals. “Una majoria silenciosa s’ha manifestat a favor nostre a les urnes, que és on s’expressa la gent en democràcia, no amb pancartes”, defensava Josep Antoni Duran i Lleida amb els primers resultats a la mà i tenint present el fenomen -llavors en plena efervescència al carrer- dels indignats. Tot just feia cinc mesos que CiU havia recuperat la Generalitat i la seva hegemonia s’estenia ja a les quatre diputacions, a la gran majoria de consells comarcals i en bastions del PSC com Barcelona i Girona. Quatre anys després, Artur Mas jugarà fort en uns comicis clau en la ruta cap a les plebiscitàries del 27-S.

“Comptem amb la presència i implicació no només del president, sinó també dels membres del Govern”, asseguren alts dirigents de CiU consultats per l’ARA. Mas compaginarà la campanya municipal -participarà en una desena de presentacions de candidats arreu del territori- amb un “reforç” del seu perfil presidencial un cop pactat el full de ruta sobiranista que negocien els partits. “Si les municipals ens van bé, és evident que les catalanes també”, sostenen a Convergència.

Quatre anys de govern

La campanya de CiU incidirà especialment en l’obra de govern municipal i en el “clima de col·laboració” que hi ha hagut entre les institucionals locals governades pels nacionalistes. “Es tracta de consolidar la feina que s’ha fet”, indiquen al quarter general convergent, on ja es perfila la convenció municipalista que se celebrarà els dies 20 i 21 de febrer. El mes que ve CDC té previst calendaritzar una refundació que passa per “posar ordre al partit” i allunyar-se de l’ombra de la corrupció, especialment de la que afecta la família Pujol. “La refundació municipal ja la vam fer a l’oposició, va donar fruits el 2011 i ara cal consolidar-la”, diuen a la cúpula de CDC, que firmarà un conveni amb Transparència Internacional per enfilar l’objectiu de la “corrupció zero”.

Quins ajuntaments estan assenyalats al mapa que els estrategs de CiU tenen a la seu del carrer Còrsega? Són uns quants: Barcelona -Xavier Trias es trobarà un Ajuntament més atomitzat que mai i condicionat pel factor Guanyem-, Girona, Manresa, Igualada, Reus, Salt i Mataró. “Som conscients que entraran noves forces als municipis. Ens hem de preparar per a aquest escenari”, indiquen alts dirigents de CiU, que preveuen menys majories absolutes que ara fa quatre anys.

En aquells comicis els nacionalistes van aconseguir 3.860 regidors i 778.042 vots, 54.717 més que l’any 2007. Era un moment de davallada d’un PSC en estat de xoc -després de la derrota de José Montilla en les eleccions del 2010- i d’una ERC que continuava caient després de retrocedir fins a 10 diputats de la mà de Joan Puigcercós. Els republicans, però, han capgirat la situació i, amb Oriol Junqueras, recuperaran terreny als comicis del maig, en què obtindran la clau d’alguns ajuntaments.

Què passarà a l’hora de pactar? “No tanquem la porta a res, però ens agradaria traslladar als municipis l’entesa en el full de ruta nacional”, indiquen fonts convergents. L’escenari més important serà Barcelona. Trias es veu pactant amb el republicà Alfred Bosch, però de moment no hi ha una reciprocitat explícita per part d’ERC, que manté la porta oberta a Guanyem. “Si acaben pactant amb ells a la capital, ens aplanen el camí cap a les plebiscitàries”, alerta un dirigent de CDC.

El programa municipal encara s’està definint, però estarà marcat per les plebiscitàries. En ajuntaments com Rubí -un dels últims fortins socialistes- s’està jugant amb el lema “Nou país, nou ajuntament” en aquesta precampanya. El partit, de fet, té intenció de recuperar campanyes anteriors dirigides als indecisos incidint en la “viabilitat” de la independència. “I, si cal, ho farem en castellà”, asseguren dirigents consultats. “Ara, per fi, podem abordar el debat de com volem que sigui l’estat català”, afegeixen en referència a la superació del debat sobre el 9-N i a la lluita partidista que se’n va derivar, que sembla que s’ha pogut tancar. De moment.

En aquestes municipals, CiU ha sigut capaç de preservar les sigles. A Unió assenyalen que anar junts a les municipals passava per situar les plebiscitàries més enllà de l’estiu. El repte, ara, és consolidar les majories aconseguides el 2011. I per això Mas té previst arremangar-se.

2. Junqueras pentinarà el cinturó per apuntalar el ‘sorpasso’

L’ARA del 23 de maig del 2011 titulava en portada amb un significatiu “Hegemònics”, acompanyat pel retrat de la cúpula de CiU -encara hi era Jordi Pujol- brindant amb cava. L’enfonsament del PSC i ERC havia permès a la federació obtenir unes cotes de poder municipal impensables fins llavors, tant a la capital del país com en places significatives de la fins aleshores fortalesa socialista vedada als nacionalistes: l’àrea metropolitana. La sagnia posttripartit va passar factura a ERC, que va perdre representació institucional en les principals ciutats de Catalunya en benefici de la CUP, tret de Barcelona, on el front independentista amb Joan Laporta i Reagrupament permetia als republicans parar el cop amb dos regidors. Les xifres evidencien l’ensorrament: representació en 21 capitals comarcals, 14 de les quals només tenen un o dos regidors d’ERC. Els republicans, encara sòlids en petits municipis, només van fer-se forts a les capitals del Solsonès (Solsona) i la Conca de Barberà (Montblanc).

Però, enmig d’aquest escenari demolidor, un element imprevist situava el GPS republicà al Baix Llobregat. El llavors encara eurodiputat recentment afiliat a ERC Oriol Junqueras aconseguia l’alcaldia de Sant Vicenç dels Horts, la ciutat més gran que aconseguien controlar els republicans, gràcies a una entesa amb CiU i ICV. Quatre anys després, el panorama a les files d’Esquerra ha fet literalment un gir de 180 graus, propiciat per un terratrèmol polític encara de dimensions incalculables. Segons fonts republicanes consultades per l’ARA, la formació s’encomana ara a la fórmula Junqueras per afermar el seu creixement municipal a l’àrea metropolitana, un pas imprescindible, diuen, també de cara al 27-S.

Cares noves i independents

La cúpula de la formació ha donat directrius als quadres territorials i locals perquè reprodueixin tant com sigui possible la fórmula que va permetre a Junqueras obrir-se camí en un territori tradicionalment hostil per a l’independentisme, l’àrea metropolitana. I això passa per formar llistes amb cares noves als llocs de sortida, una incorporació desacomplexada d’independents i, en el cas metropolità, la màxima obertura a sectors d’identitats i llengües diverses per convertir-se en reflex de la realitat social del cinturó roig. ERC tancarà unes 700 candidatures, un centenar més que fa quatre anys.

Si una cosa tenen clara els republicans és que la prioritat, en aquestes municipals, passa ja no només per recuperar la representació perduda en ciutats mitjanes i grans el 2011 -com Girona, Tarragona, Lleida, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sant Boi de Llobregat i Terrassa i Sabadell-, sinó superar-la amb escreix, amb Barcelona com a vaixell insígnia. Junqueras es bolcarà sobretot en l’àrea metropolitana i les ciutats de més de 30.000 habitants per propiciar-ho. “Potenciarem l’efecte crida que suposa l’Oriol perquè ajudi els candidats”, reconeix un dirigent del partit.

En un argumentari distribuït entre quadres i càrrecs del partit -i avançat per l’ARA-, ERC no amaga que planteja les municipals com una primera volta que ha de permetre “forjar una nova hegemonia”. O, el que és el mateix, consolidar el sorpasso que ja va assolir en les eleccions europees. L’objectiu indissimulat: deixar enrere l’hegemonia del centre liberal que representa CiU, que els republicans veuen “esgotada”, i anar consolidant una majoria de l’esquerra socialdemòcrata, amb ERC com a nou pal de paller, també pensant en l’equilibri de forces en el procés constituent d’un nou estat. “Com més i millor guanyem a les municipals, més capacitat tindrem de fer acords que permetin forjar una nova hegemonia per assolir un nou país just i net” i “posar la directa en el procés”, defensen.

¿Però la credibilitat d’aquesta estratègia no queda erosionada quan Mas anuncia que l’acord amb Junqueras també passa per prioritzar els pactes CiU-ERC a nivell municipal? “L’autonomia local és sagrada. I les candidatures d’ERC tindran mans lliures seguint aquest principi”, assegura a l’ARA una font de la cúpula de la formació. Els republicans veuen davant seu una oportunitat d’or per encarrilar la configuració d’una nova majoria política al país en paral·lel al procés de transició nacional: “Tenim discurs, lideratge i un PSC en descomposició”.

Ara bé, si una cosa posa en alerta ERC és la previsible irrupció de Podem a l’àrea metropolitana. Tot i que la cúpula del partit està convençuda que la nova formació “fa patir més” els socialistes i ICV, no perden de vista que pot limitar el creixement potencial de l’esquerra independentista en aquest terreny. Per això, creuen que és una “obligació” d’ERC, però també de la CUP i en bona mesura d’ICV, reivindicar com a propi el discurs regeneracionista que vol abanderar Podem.

Els republicans optaran per afermar aquest flanc amb un discurs empàtic amb els potencials simpatitzants de Podem, que defugi eventuals atacs que victimitzin el partit de Pablo Iglesias. Defensen que, en realitat, a Catalunya “l’autèntica revolució” antiestablishment, a tots els nivells, “la representa ERC”. “Ja hi érem abans”, recorda un dirigent. El màxim actiu del partit, el seu president, es bolcarà en el territori més hostil per a l’independentisme per intentar adobar-lo, pensant en les plebiscitàries del 27-S.