BarcelonaCarles Puigdemont era d’aquells diputats de gustos senzills, aficionats a dinar amb companys de grup parlamentari al bar de la cambra. Se’l podia veure sovint als passadissos, destacant la importància del rodatge de Joc de trons per a Girona o bé detallant els progressos de l’equip de futbol de la ciutat a la Segona Divisió. D’un dia per l’altre va passar de les files discretes de l’hemicicle a ocupar la primera de les cadires. “En aquell moment va ser escollit in extremis i ara té intenció de guanyar-se el càrrec”, afirma un alt dirigent de Convergència ben connectat amb Puigdemont. Es refereix, esclar, a la qüestió de confiança anunciada aquest dimecres després de la demolició del pacte amb la CUP. “Es tracta de guanyar legitimitat”, mantenen a Palau.
Ja han passat sis mesos de la trucada d’Artur Mas que el va dur, pràcticament sense estadi intermedi, d’un self-service al Palau de la Generalitat. S’ha reunit amb la plana major de la política catalana, amb empresaris, ambaixadors i dirigents sindicals. Ha viatjat a Brussel·les i a Londres. Ha tocat la guitarra amb Sopa de Cabra i s’ha implicat directament en la negociació dels pressupostos. Ha passat de rebre el consell sovintejat de Mas a prendre decisions més pròpies, malgrat el pes que té la cúpula de Convergència a l’hora de triar rumb ideològic, com s’ha vist en la negociació dels pressupostos amb la CUP. Ha passat de ser assistent destacat als mítings a ser aplaudit com a orador principal per la disciplinada tropa convergent, que l’ha acollit de bon grat com a president. Al partit parlen d’ efecte Puigdemont, però encara és d’hora per avaluar-lo: la qüestió de confiança el validarà o bé l’haurà de reciclar perquè sigui candidat a les eleccions.
Quan acabi la campanya el president es posarà en contacte amb partits i entitats per definir el nou full de ruta. Tot està en qüestió menys la independència. El seu entorn assegura que d’ell no se’n pot dubtar com feien sectors de l’independentisme al voltant de Mas, a qui veien com un convers. Ara llueix la corbata més que abans, però quan les càmeres fugen acostuma a treure-se-la. L’equip que treballa per a ell rep ofertes de sastres per fer-li vestits més a mida, però “això li faria perdre autenticitat”. Ser autèntic, diuen, li farà guanyar-se un càrrec que tot just es comença a creure.
