Política 21/10/2014

El full de ruta d'ERC cap a la independència

Oriol Junqueras detalla quin seria el seu camí cap a la declaració i "exercici" de la independència després d'unes eleccions referendàries

Marc Colomer
4 min
Oriol Junqueras / ACN

Barcelona"Necessitem fets, per l'amor de Déu. Fem-ho ja". Aquest era el prec, amb to greu i veu trencada, que fa encara no una setmana, després de la trencadissa política per l'aturada del 9-N en els termes del decret del 27 de setembre, llançava el líder d'ERC, Oriol Junqueras, en una entrevista amb Mònica Terribas a Catalunya Ràdio. Venia del comunicat de després de la trencadissa en què ERC parlava de la urgència de convocar eleccions per obtenir un mandat democràtic i proclamar, de forma automàtica, la independència política del país, en contraposició a les veus que des dels socis de CiU ho condicionen a un període de negociació amb l'Estat.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Però com es fa una independència "automàtica", com ha defensat Junqueras? I les estructures d'estat que no estan a punt? I el repartiment d'actius i passius? I el reconeixement internacional? I la nova Constitució? Són les preguntes que planen damunt del procés català que s'ha obert després del canvi de la consulta del 9-N per un procés participatiu que el mateix president de la Generalitat, Artur Mas, va admetre que no serà definitiu.

Segons es desprèn de les intervencions dels últims dies del líder d'ERC, els republicans prioritzen la necessitat d'acordar un programa de mínims conjunt amb els partits independentistes abans de parlar de quantes llistes haurien de concórrer a les eleccions i quines persones n'haurien de formar part. El full de ruta dels republicans es resumeix en cinc passos:

1. Nou 9-N

A RAC 1, Junqueras ha posat per davant de tot la necessitat de fer del nou 9-N un èxit de mobilització que serveixi de trampolí cap a les eleccions referendàries. Per això, ERC va anunciar dissabte que posava en marxa tota l'estructura del partit per, segons ha explicat aquest dimarts en una entrevista de Jordi Basté a RAC1 (elmonarac1) "omplir de contingut" el procés participatiu, això sí, "conscients que no és el procés pactat". Per garantir una participació acceptable, ha dit, encara falten punts de votació. Són elements, aquests, que figuren en les converses d'aquests dies dels partits per mirar de recompondre el que ahir el conseller de Presidència i portaveu del Govern va batejar com a "unitat tècnica", és a dir, un acord de mínims al voltant de la logística per garantir un bon funcionament de la jornada de participació.

2. Eleccions referendàries

Pels republicans, però, el principal inconvenient del nou 9-N és que no generarà un mandat democràtic clar i mínimament homologable, més enllà d'una nova expressió de mobilització pacífica, cívica i massiva de part de la societat catalana. El cert, però, és que tampoc la consulta en els termes del decret del president de la Generalitat del 27 de setembre garantia un mandat democràtic –es tractava d'una consulta no referendària–, i encara menys un mandat vinculant jurídicament. Però per Junqueras sí que reunia unes garanties democràtiques mínimes que, en funció de la participació, li atorgaven, diu, un "contingut referendari". D'aquí l'exigència d'eleccions referendàries. Amb una llista unitària o com? El líder d'ERC no vol parlar de la fórmula per concórrer als comicis –que urgeix al president que convoqui com més aviat millor–, sinó que primer diu que cal acordar el programa: "No entraré en el debat de com i qui, perquè no és rellevant. El que necessitem és saber en quin camí ens trobem, l'objectiu i quan el volem assolir". Ningú perd de vista que la llista unitària que reclama Artur Mas i CDC genera rebuig entre els quadres d'ERC.

Junqueras ha deixat clar que la seva aposta serà "exercir la independència de forma més efectiva i ràpida possible", però en cap cas per intentar negociar una reforma constitucional amb l'Estat. El coordinador nacional de CDC, Josep Rull, parlava dilluns en uns termes similars. En els detalls –l'estratègia i els terminis– hi ha la clau. "Si és per exercir la independència immediatament, ERC serà infinitament generosa", ha reblat.

3. Declaració d'independència

Junqueras ha reiterat que no és viable intentar una negociació d'igual a igual amb l'Estat sense abans haver fet el pas de declarar la independència des del Parlament, sempre que hi hagi una majoria parlamentària disposada a fer-ho. L'aposta d'ERC, doncs, és la declaració d'independència unilateral després de les eleccions per, després, trucar a la porta de l'Estat i la UE per buscar una negociació.

4. Negociació forçada

"L'endemà caldrà anunciar al món que som un estat independent i que actuarem com a tal", diu Junqueras. És en aquest moment, que, segons el full de ruta dels republicans, caldrà forçar una negociació amb Espanya per al repartiment d'actius i passius. Però si l'Estat no ha volgut negociar ni per la consulta del 9-N, què garanteix que voldrà negociar la independència? Per Junqueras, la clau és el deute de l'Estat.

De fet, el mateix Consell Assessor per a la Transició Nacional va deixar clar que sense negociació Catalunya se'n podria anar sense fer-se càrrec de part del deute contret per l'Estat. I havent perdut el 20% del PIB –el pes català a la riquesa espanyola–, els creditors d'Espanya podrien tenir problemes per cobrar el deute. "Qui és el que estarà més interessat a negociar? Evidentment els creditors, i també l'estat espanyol", ha opinat Junqueras. També formaria part d'aquest procés la construcció de les estructures d'estat imprescindibles com la Hisenda catalana fonamentada en la feina ja feta fins ara, l'acció exterior per buscar potencials reconeixements d'acord amb la feina diplomàtica ja realitzada aquesta legislatura pel Diplocat, i la negociació de l'estatus a la UE. I, per descomptat, la discussió interna de la nova Constitució.

5. Constitució i ratificació

Després de tot aquest procés constituent, al qual Junqueras no ha posat terminis, caldria, diu, una ratificació oficial per part del poble de Catalunya. És a dir, un referèndum vinculant que sotmetria a votació el text constitucional i la proclamació de la independència. Caldrà veure, però, com encaixa aquest full de ruta amb el dels altres partits partidaris d'avançar en aquest camí.

stats