INFÀNCIES ROBADES
Internacional 18/01/2014

Les núvies infantils, una realitat oblidada

Una de cada nou nenes dels països en vies de desenvolupament és casada abans dels 15 anys

Mariona Ferrer I Fornells
3 min

Barcelona"Quan només tenia cinc anys em van explicar que ja m'havien compromès per casar-me quan arribés a la pubertat. L'únic que havia de fer des d'aquell moment era preparar-me per ser una dona perfecta als 12 anys". Kekenya Ntaiya recorda amb pèls i senyals com va aconseguir trencar aquest cercle. Originària d'un poblat massai a Kènia, va negociar amb el seu pare deixar que la circumcidessin a canvi de poder continuar estudiant en lloc d'haver-se de casar. Després d'una llarga lluita, avui dirigeix una escola al seu poble només per a nenes, perquè no es vegin obligades a deixar-ho tot per casar-se massa joves. "Va ser als 25 anys quan em van ensenyar que el que em van fer a canvi d'una educació, mutilar-me, és il·legal a Kènia".

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La història de la Kekenya és una excepció a la regla. Segons l'ONU, cada dia al món 39.000 noies menors d'edat contreuen matrimoni i es veuen obligades a deixar-ho tot -família, educació- i en molts casos a tenir relacions i fills quan encara no estan desenvolupades. L'Unicef estima que aquesta realitat no farà res més que augmentar la dècada que ve, i superarà els 142 milions, a causa del boom demogràfic als països en vies de desenvolupament -on una de cada nou nenes és casada abans dels 15 anys-. El Níger, Bangla Desh, la República Centreafricana, el Txad i Guinea, on més de la meitat de les noies no esperen a la majoria d'edat, encapçalen el rànquing.

Saltar-se la llei amb impunitat

Els últims vint anys molts països han fet passos endavant per prohibir el matrimoni abans dels 18 anys, com seria el cas de l'Índia, on, paradoxalment, es concentren el 40% dels matrimonis infantils. "Canviar les lleis és una part important de la legislació, però no l'única solució", puntualitza a l'ARA Lakshmi Sundaram, coordinadora general de la plataforma Girls Not Brides, que aplega 300 entitats d'arreu del món. "És necessari proporcionar una xarxa de protecció per a qui denunciï els casos i per a les noies", afegeix, i recorda que en moltes comunitats no hi ha registres de naixement i no es pot saber l'edat real de la noia.

Però una bicicleta pot ser suficient per poder continuar anant a l'escola. És un dels programes que té en marxa la Fundació Vicenç Ferrer a l'Índia. "El pares creuen que si casen les filles ben joves corren menys risc de ser violades abans del casament. A l'Índia la virginitat té molt de valor", explica Montse Ortiz, responsable de sensibilització de l'ONG.

"L'educació és clau per a les noies -es calcula que un any més de formació significarà entre un 10% i un 20% més d'ingressos en la vida adulta-, però potser el més important és convèncer la comunitat", recorda Sundaram, de Girls Not Brides.

A l'est de Zàmbia, Nzamane, un cap tribal que controla 325 poblets, s'ha adonat que si les adolescents es casen més tard se'n beneficia tota la comunitat. "El matrimoni infantil és una tradició de la nostra terra, però tinc la determinació que s'ha d'acabar", explica als mitjans locals. Com a cap local recorda a les famílies que, si pressionen les noies a tenir fills massa d'hora per demostrar la seva fertilitat, tenen cinc vegades més risc de morir durant el part que una noia de vint. O que els seus fills tenen un 60% més de possibilitats de morir que no pas si la seva mare dóna a llum quan ja és major d'edat.

Als 7 anys, a l'altar

Tant a l'Afganistan com al Pakistan, el Iemen, el Nepal, Bangla Desh i l'Índia, els matrimonis es poden celebrar quan les núvies, i sovint també els nuvis, tenen menys de 10 anys. "Com més grans són les nenes, més hem de pagar pel seu dot", explica un pare a l'associació ActionAid Nepal, agermanada amb Ajuda en Acció. I és que la pobresa és la principal raó d'un problema global que roba cada any 142 infàncies i adolescències.

Lakshmi Sundaram, però, es mostra optimista. Recorda que la seva àvia, que va néixer al sud de l'Índia, mai va tenir una educació i es va veure obligada a casar-se ben jove. "Ella es va plantar i tot va canviar a la família -explica-. Si una noia aconsegueix casar-se quan ja és major d'edat, difícilment permetrà que la seva filla ho faci. Amb educació, fermesa i treball podem trencar el cercle.

stats