Opinió 22/06/2013

Barcelona i el turisme: en parlem?

i
Nicola Padovan
3 min

No em puc estar d'afegir-me al debat sobre els efectes del turisme a Catalunya. El cas és que el 15 de juny es va citar un intercanvi de tuits entre la meva persona i l'excel·lentíssim alcalde Xavier Trias en un article de Miquel Puig a l'ARA. En aquella conversa virtual jo expressava els meus dubtes en relació a la capacitat de Barcelona per assimilar el turisme massiu dels últims anys, i el senyor Trias em contestava esmentant la riquesa que el turisme aportava a la ciutat i la necessitat que això repercuteixi en la millora de la qualitat de vida dels barcelonins.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Veiem, doncs, com la principal (i a vegades única) argumentació a favor d'aquest model basat és l'econòmica. O sigui: sense turisme no seríem res. Uns inútils. Desesperats. Morts de gana. El que em sorprèn molt és que la taxa d'atur a la província de Barcelona se situa al 24,4%, que no és precisament una dada paradisíaca. On són, doncs, els efectes del turisme? Sembla clar que pels seus defensors, en el cas de prescindir d'aquest sector, seríem tots pastors d'ovelles al Tibidabo (amb tot el respecte) i Barcelona semblaria una terra de zombis on els uns ens menjaríem els altres per sobreviure. Aprofundim-hi: l'atur a la província de Barcelona, el 1996 (època de crisi), era del 20,6%. No hi havia l'Hotel Vela, ni la T1, i es bevia Xibeca i no Estrella. Què ens ha aportat, doncs, el turisme? Una altra comparació: la Comunitat de Madrid, ara mateix, té un atur del 20,35%, malgrat que el " Vaya, vaya, aquí no hay playa " li hagi denegat l'accés a un turisme de masses. Comparant les dues ciutats, Barcelona està ara al 14,5% i Madrid al 15,18%. I el nostre turisme no és ni comparable al madrileny.

I Barcelona. Jo sóc un d'aquells que creuen cegament en una ciutat com a organisme vivent, una mica com els que creuen en la teoria de Gaia, la Terra com a ésser viu i creador del seu hàbitat… i pateixo. Pateixo veient en què s'ha convertit aquella ciutat amiga i humana de fa pocs anys (vull precisar que no sóc ni progre, ni verd). Pateixo veient l'estat de la Boqueria i les seves fruiteries, que arriben a ser menys atractives que les del Dia. Pateixo veient que no només no s'ha solucionat el tema de la Rambla, sinó que estem assistint a una ramblització del Casc Antic i de part de l'Eixample. Pateixo quan no puc passar per carrers sencers perquè estan col·lapsats per grups de desenes de ciclistes amb bicis llogades o per carros amb la publicitat de Desigual que ni a Port Aventura es farien servir per dignitat moral i estètica (a vegades són el mateix). Pateixo pel tancament de negocis tradicionals que venien a residents i que pel descens de clientela són substituïts per "botigues" de queviures (si entenem que l'ésser humà pot viure només amb patates Lay's i begudes alcohòliques). Pateixo per la contínua obertura d'establiments de souvenirs… I m'enfado perquè torno a llegir un correu del senyor alcalde del 23-11-2011 en què em recorda que des del 2008 no es poden obrir més botigues d'aquest estil i que a Ciutat Vella en tenen llicència només 56. Senyor alcalde, en tenim de noves cada setmana, fins i tot en llocs emblemàtics com el passeig del Born i el Palau de la Música. Sense parlar del quiosc de la plaça del Pi que només ven La Vanguardia entre milers de records per a turistes. I què em diu del comerç ambulant que recorda el d'un poble d'Extremadura un dia de feria (que em perdoni el senyor Monago)? Com és possible que no s'hi faci res? Com és que no es detecta que hi ha sempre la mateixa gent venent en els mateixos llocs? ¿És propi d'una ciutat digna tenir a l'elegant passeig de Gràcia individus que llancen objectes voladors cada nit? ¿Jo mateix he de passejar pel meu barri esquivant, cada nit, venedors de productes diversos?

Barcelona està oblidant la seva identitat, perduda entre una Rambla on els barcelonins ja no van i un Hotel Vela símbol de l'aplanament del món. Quin sentit pot tenir tot això? Si volem que sigui una capital catalana d'una Catalunya futur estat, no ens convé gens descatalanitzar-la i fer-la una ciutat pizza-sangria-sushi . I no en culpem la globalització o els extraterrestres perquè que un govern aposti per abaixar els impostos als casinos i no sigui capaç de salvar la Canuda fa pensar. A Venècia l'Ajuntament ha donat possibilitat a les llibreries d'obrir bars. Una decisió intel·ligent. No tinc més espai. Me'n vaig, que haig de llogar el meu pis a uns guiris (és broma, però mirin Airbnb.es: milers de pisos de privats que es lloguen a guiris, 899 només al Born). Senyor alcalde, aiuto !

stats