Les catalanes i els catalans ens enfrontem a dos grans reptes: la gravíssima crisi econòmica i social per una banda i la relació de Catalunya amb Espanya.
Les conseqüències de la primera són terribles per a centenars de milers de persones; drets que havíem considerat conquestes sense retorn reculen o simplement desapareixen: l’accés al treball, a l’habitatge, a l’educació, a la sanitat, a la seguretat, als serveis socials, a l’aigua o a l’energia.
D’altra banda, les relacions de Catalunya amb Espanya han esclatat i han provocat l’altra crisi. La sentència del TC ha estat la gota que ha fet vessar el got però el govern del PP ha iniciat ja fa temps una ofensiva fins i tot retallant les competències de l’Estatut, contra la llengua i cultura catalanes arreu on existeixen i negant un sistema més just de finançament.
Les mobilitzacions ciutadanes contra aquestes dues crisis han anat en augment. Ens mereixen tot el respecte, les compartim, hi hem estat participant i encara ho farem més perquè responen al sentiment d’injustícia, de discriminació i en definitiva d’impotència per no poder decidir el nostre futur. Perquè està en l’arrel del socialisme lluitar contra les injustícies i també està en la raó de ser del socialisme a Catalunya la lluita per la màxima afirmació dels catalans com a poble que se sent nació i que vol decidir per si mateix ho reconegui o no la Constitució vigent.
L’absència de respostes dels governs de Catalunya i Espanya és clamorosa. Les polítiques de dreta que tots dos duen a terme amb l’abandonament de les polítiques públiques aprofundeixen la fractura social, incrementen l’atur i la pobresa de tot tipus i disminueixen la qualitat i quantitat dels serveis més bàsics, que es precaritzen i són abandonats per aquelles persones que poden pagar preus de mercat.
La relació de Catalunya amb Espanya tampoc l’aborden els dos governs de manera seriosa, eficaç i amb el màxim consens desitjable.
Uns prometen una independència que avui ni els vells estats no poden exhibir si es té en compte que la majoria de decisions s’adopten fora d’ells -a Europa encara més- o les prenen grans corporacions que condicionen la nostra vida quotidiana i el nostre futur. I si del que parlen és de la separació d’Espanya, saben que qualsevol procés de secessió és llarg i ple de problemes i incerteses. Altres des el seu immobilisme impossibiliten que el poble de Catalunya es pugui pronunciar.
Sense oblidar que el govern que presideix Artur Mas ha pactat dos anys amb el PP i un amb ERC, tres en total de regressió dels drets socials que ja ni tan sols dissimulen.
Els socialistes hem de reconèixer que també hem de canviar generant respostes, concretes, sense retòrica buida. En la nostra mateixa base hi rau la voluntat de ser la veu i el baluard de defensa dels més febles i cal que ens erigim en mur de les agressions de la dreta política i econòmica amb propostes per posar l’economia al servei de les persones i no a l’inrevés. Calen noves respostes i canvis: nova consideració del paper del sector públic en aquelles activitats que serveixen per assegurar la provisió de serveis essencials i la cobertura de drets que figuren en les nostres lleis màximes.
I pel que fa a les relacions de Catalunya partim de la base que es farà la consulta que desitja la majoria del poble. Nosaltres també la volem i treballarem per dur-la a terme. La nostra opció és la de dotar-nos d’una nova Constitució que ha de consagrar una Espanya federal en què la personalitat nacional de Catalunya ha de quedar plenament reconeguda i respectada.
Catalunya necessita un PSC fort, amb veu pròpia també a les Corts, generós, que sumi i eixampli, sensible als moviments socials més progressistes i transformadors, a les organitzacions dels treballadors i les populars per impulsar un nou avenç com els que hem protagonitzat en l’autogovern de Catalunya i en els drets socials, que han estat sempre la nostra divisa. És el catalanisme social sense complexos. Perquè no s’és més catalanista per cridar més cops independència sinó assolint avenços en les condicions de vida dels catalans i en la preservació de la nostra identitat.
Un PSC amb alternatives valentes i clarament transformadores, catalanistes -que vol dir que afavoreixin les catalanes i catalans-, i que contribueixi a capgirar una Catalunya i un món injustos que requereixen d’una voluntat i actitud en canvi permanent.
Els autors de l’article integren el col·lectiu En Canvi Permanent
