Opinió 11/05/2014

El vot dels somiatruites

i
Toni Soler
3 min

SOMNI. Europa és un vell somni i és també el receptacle de les nostres decepcions. Durant dècades el Vell Continent va ser, davant dels nostres ulls entelats, la llar de la gent noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç que exaltava Salvador Espriu. Quan no érem res més que un apèndix de l’Espanya endarrerida i perifèrica del franquisme, els nostres pares, sotmesos pel complex d’inferioritat, miraven cap al nord com qui mira al cel, i hi veien la fortalesa de la democràcia, l’estat del benestar i la cooperació transfronterera. Però ara que hi som dins, constatem que Europa no ha aconseguit superar el recel dels egoismes nacionals i que s’ha quedat a mitges en la construcció d’un marc polític comú. Com més europeistes hi ha a Catalunya, més euroescèptics hi ha a Europa. Com sempre, anem unes quantes dècades tard. I això, que històricament ha estat un llast, avui gairebé ens fa aparèixer com una esperança blanca. Som -de moment- el país més immune a les onades populistes i xenòfobes que recorren la UE. Tenim la bona fe de continuar creient que Europa -una Europa de veritat- és la solució i no pas el problema.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

NOSALTRES. Però també som una economia malalta i un niu de reivindicació que els nostres adversaris intenten presentar com una febrada nacionalista d’inspiració padana o, encara pitjor, balcànica. Que no tinguin èxit en la seva campanya d’intoxicació no evita que això nostre, a Europa, provoqui una mandra infinita, precisament perquè es tracta d’un moviment ciutadà impecablement pacífic i per tant no s’ho poden ventilar per decret. Europa ha decaigut i s’ha burocratitzat, els estats fan i desfan, d’acord; però els hereus de Carlemany encara no s’atreveixen a trair la seva idea original, la seva marca fundacional de baluard democràtic. Ens ajudaran? Ni parlar-ne! Però tampoc no abonaran una solució que no sigui referendada pels ciutadans de Catalunya, que són europeus de ple dret. Com els escocesos, sense anar més lluny. Ara bé, la feina l’hem de fer nosaltres. Si ens mantenim ferms amb els vots i les mobilitzacions, no dubto que deixarem de ser una qüestió interna i passarem a ser un problema europeu, pendent d’una solució també europea.

VOTAR. Tot això es podria interpretar com una crida a la participació en les eleccions del dia 25 de maig. I en certa manera és així, perquè qualsevol professió de fe en Europa i en el sufragi és benvinguda; però no puc afirmar que la composició del pròxim Parlament Europeu, en què no som ni tan sols una circumscripció electoral, sigui decisiva per al nostre futur. La cosa és a l’inrevés: si ens mantenim ferms en el nostre plet democràtic, arribarà el dia en què els catalans serem a Europa i en totes les seves instàncies de manera directa, sense intermediaris; i quan arribi aquell dia Europa ens serà útil i nosaltres serem útils a Europa, i als ideals que un dia va voler encarnar. Espero, en aquest sentit, que les formacions favorables al dret a decidir el dia 25 obtinguin una majoria esclatant que reforci la seva posició de cara als reptes tardorals que ens esperen. I que la seva veu en el futur Parlament Europeu amplifiqui la nostra veu, quan toqui tornar a dir, en veu alta i clara: som tan i tan europeus, i ens ho creiem tant, que volem votar per decidir el nostre futur.

stats