Fallar al país

No ens enganyem. Si fins ara Espanya apostava en el seu pols amb Catalunya per la raó pràctica, el cas Pujol li ofereix en safata la raó moral. No en va els ideòlegs de l’espanyolisme (vegeu Francesc de Carreras) consideren que el pujolisme va ser només una primera etapa del procés sobiranista actual. I si el pujolisme, que ells assimilen a l’adoctrinament escolar i mediàtic, està tacat, tota la seva herència i fins i tot els seus objectius també ho estaran. És més, alguns (vegeu Gregorio Morán) creuen que l’objectiu final de tot aquest procés dirigit des de dalt no és un altre que convertir Catalunya en un fangar a l’estil de Kosovo o de Sicília en mans d’una casta corrupta. Per això ara voler treure ferro al cas o atribuir-ho a la guerra bruta de l’Estat afebliria de manera considerable el front moral del procés, que a la llarga pot ser el més important. Des d’aquest punt de vista Jordi Pujol no és un simple dirigent polític que tenia diners a Suïssa o Andorra. És algú que ha fallat al país en el seu moment més decisiu.