Política 01/09/2013

"Independència? Ni sí ni no"

Gairebé un de cada cinc catalans no expressa una posició ni favorable ni contrària a l'estat propi

Jordi Muñoz
4 min

PolitòlegLa qüestió de la independència ocupa, des de fa ja un grapat de mesos, bona part del debat públic al nostre país: als mitjans, al Parlament, però també a les converses quotidianes de moltes sobretaules. Una part de la societat ho viu amb gran intensitat, penja estelades -o banderes espanyoles- al balcó de casa seva, participa en tota mena de mobilitzacions i vota un partit o un altre especialment per la seva postura sobre aquesta qüestió. Els arguments racionals sovint s'entrecreuen amb els sentimentals i configuren posicions molt marcades, de vegades apassionades, sobre el debat sobiranista.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Però no tothom viu aquest context polític amb la mateixa intensitat. En l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) del Govern, prop del 20% dels enquestats no es posicionen ni a favor ni en contra de la independència: són els que en un referèndum diuen que s'abstindrien, que votarien en blanc, no ho saben o prefereixen no respondre a la pregunta. Un de cada cinc enquestats encara no pren partit. El nombre d'indecisos i abstencionistes ha caigut en els últims dos anys -el 2011 representaven gairebé el 30%-, però segueix havent-hi un percentatge gens menyspreable de gent que no es posiciona en una qüestió que ha acaparat gran part de l'atenció informativa des de l'última Diada.

Però és real aquesta xifra? ¿Són realment indecisos els que no ens revelen la seva preferència a les enquestes? ¿O, per contra, són gent amb una certa tendència cap a un costat o l'altre però que prefereixen no manifestar-se o no acaben de tenir una decisió presa? Per esbrinar-ho, disposem de les respostes que donaven els abstencionistes a una pregunta oberta en què se'ls demanaven els motius de la seva abstenció en el baròmetre del CEO del febrer del 2013.

Tres grups d'abstencionistes

Analitzant aquestes dades, podem dividir els abstencionistes en tres grups: els que tendeixen cap al no (al voltant del 40%), els que podrien decantar-se cap al sí perquè no estan satisfets amb la situació actual (un 20%) i voldrien més autogovern, i els que podríem anomenar abstencionistes purs , que efectivament expressen una alienació total respecte a aquesta qüestió (el 40% restant). Són ciutadans que tendeixen a expressar un rebuig general cap a la política, que no estan interessats en els afers públics, no en parlen habitualment i no segueixen la informació política als mitjans de comunicació.

Aquesta distància respecte a la política els porta a no tenir una posició definida ni tan sols sobre aquesta qüestió. Per tant, cal prendre amb precaució la xifra del 20% i pensar més aviat que el percentatge de població que realment no té una posició definida sobre la independència estarà més a prop del 10% que del 20% si tenim en compte només la població amb dret a vot, que és la que constitueix l'univers de les enquestes amb què es treballa habitualment.

La postura dels immigrants

De fet, si ens fixem en la població que no té nacionalitat espanyola -bàsicament la provinent de la nova immigració-, s'observa com els percentatges d'abstencionistes (32%) i de no-resposta (8%) dupliquen els de la població amb nacionalitat espanyola, segons l'enquesta del 2012 de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS). Això vol dir que gairebé 4 de cada 10 catalans de la immigració recent no es posicionen en aquest debat. És un resultat esperable, atès que la integració política dels col·lectius d'immigrants en les societats d'acollida és un procés lent que sempre demana temps.

Bona part de les primeres generacions d'immigrants tendeixen a tenir la vista posada encara en els seus països d'origen i encara es miren la política de la societat d'acollida com una cosa aliena.

Més enllà d'aquesta qüestió, si ens fixem en el perfil dels indecisos i abstencionistes, i el comparem amb els que votarien a favor o en contra de la independència en un hipotètic referèndum sobre la qüestió, podem detectar-hi algunes dades interessants. Per exemple, gairebé el 40% tenen el català com a llengua habitual, mentre que, entre els que votarien sí, els catalanoparlants representen el 80% i, entre els que es decanten pel no, no arriben al 20%. Lingüísticament, per tant, els indecisos i abstencionistes se situen en una posició intermèdia entre els partidaris i detractors de l'estat propi.

En canvi, pel que fa al nivell d'estudis, el que s'observa és que el grup que no es posiciona ni a favor ni en contra de la independència és el que té un perfil educatiu més baix: el 40% tenen educació obligatòria o inferior, enfront d'un 32% entre els partidaris del no i un 25% entre els favorables a la independència. Destaquen també les diferències de gènere: gairebé 6 de cada 10 indecisos o abstencionistes són dones, mentre que entre els partidaris del sí i del no els percentatges d'homes i dones estan molt més equilibrats. Per edat no s'observen grans diferències, tot i que la indecisió i l'abstencionisme són una mica més freqüents entre els ciutadans majors de 65 anys.

Quan arribi el referèndum

Per tant, la imatge que ens hem de fer dels catalans que no tenen una posició clara sobre la qüestió de la independència o que no l'expressen és més aviat la dels segments de població que se senten allunyats de la política i dels afers públics: amb pocs estudis, majoritàriament dones i amb forta presència de nous catalans. En tot cas, però, les dades ens permeten intuir que una part d'aquests indecisos acabarien decantant-se cap al sí o cap al no en un hipotètic referèndum d'autodeterminació.

stats