TENSIONS A LA FEDERACIÓ
Política 20/10/2013

El pols sobiranista situa CDC i Unió al caire de la ruptura

Dirigents dels dos partits sospesen els efectes d'un trencament el 2014 o el 2015

Roger Mateos
4 min

BarcelonaEl 19 de setembre del 1978 Miquel Coll Alentorn i Ramon Trias Fargas firmaven el pacte de coalició entre Unió i Convergència. Amb la victòria de Jordi Pujol el 1980, CiU inaugurava més de dues dècades d'hegemonia, prolongades a partir del 2010 amb els governs d'Artur Mas. L'aliança ha sobreviscut fins avui, malgrat les sacsejades cícliques que ha anat patint per qüestions de lideratge o quotes.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Les divergències entorn de l'estat propi, però, estan portant el distanciament entre socis cap a un punt pròxim al no retorn. Dirigents dels dos partits admeten que la ruptura és cada cop més versemblant. L'escalada de tensió declarativa entre Josep Antoni Duran i Lleida i els líders de CDC en les últimes setmanes és el símptoma d'un fet: l'estació final ja no és compartida. Quan el procés ha obligat a aclarir l'horitzó nacional -independència per als convergents i model confederal per als democristians- les tensions s'han disparat. En els pròxims mesos s'albiren més sots en el camí. I aquest cop és improbable que n'hi hagi prou amb una reunió entre Mas i Duran per asserenar els ànims.

L'escull de la pregunta

Duran vol incloure-hi la tercera via, i CDC i ERC no hi combreguen

Un dels motius de discòrdia més imminents és el de la pregunta de la consulta a celebrar el 2014. El Parlament s'ha compromès a pactar-ho abans de final d'any. Més d'un dirigent nacionalista admet que aquesta autoimposició d'un termini per acordar una qüestió tan espinosa complica les coses, perquè aboca les forces del dret a decidir a la pugna. I tot plegat per definir el quan i el com d'una consulta que molt probablement no es farà pel veto de l'Estat. Només l'ànim de fer creïble el procés justifica el debat. En les posicions de partida, no hi ha unanimitat. CDC coincideix amb ERC a apostar per una pregunta de o no a un estat independent, mentre que Unió vol incloure-hi la tercera via.

Tensió per les europees

Unió rebutja la llista sobiranista que proposen els seus socis

La corda de la federació es pot tensar més si CDC manté la proposta de constituir per a les eleccions europees del mes de maig una candidatura d'unitat sobiranista, en què es difuminin les sigles dels partits i es potenciï el paper de la societat civil. El partit de Mas vol convertir la cita europea en un assaig de la consulta. El front cívic, de retruc, estalviaria a CiU el daltabaix electoral que li auguren els sondejos. Però de moment ERC no sembla disposada a jugar-hi. I encara menys Unió, que ni vol renunciar a les sigles ni se sentiria còmoda formant part d'un bloc explícitament independentista.

El resultat de les europees pot ser clau en les relacions dins la federació. Amb una patacada de CiU, Mas quedaria tocat i Duran es creuria legitimat per exigir un canvi de rumb. En paral·lel, s'hi pot afegir un altre factor de distorsió. Si hi ha pacte sobre la data i la pregunta, Mas tornarà a convidar ERC a compartir govern. Unió no s'hi oposa, tot i que Duran ha definit els republicans com a "adversaris" polítics que no tenen "ni puta idea" de governar.

El futur de Duran

Mantindrà el timó del partit per pilotar el seu relleu

Unió celebrarà el 22 de febrer un congrés per canviar els seus estatuts. A CDC hi veien una oportunitat perquè Duran fes un pas al costat i cedís el lideratge del partit. Però a les files democristianes no se l'imaginen apartant-se de l'escena en el moment polític més calent. Sí que podria pilotar el seu relleu de cara al 2016, quan acabi el seu mandat com a president del comitè de govern d'Unió. I fonts del partit no descarten que es replantegi seguir com a secretari general de CiU.

A CDC el malestar amb Duran s'ha desbordat l'últim any. Quadres del partit el fan responsable del "desgast" de CiU i dubten de la seva "lleialtat" a Mas -no ha agradat gens que qüestionés el memorial de greuges-, però tot i veure'l com un factor desestabilitzador que pot conduir a la ruptura, més d'un alt dirigent de CDC consultat pensa que, si Duran trenca, la primera a dividir-se serà Unió, perquè les bases, el món local i nombrosos quadres "volen l'estat propi".

Les prioritats de Mas

La hipòtesi de la ruptura plana sobre generals i plebiscitàries

Si vol mantenir viu el seu govern, Mas pot fer poca cosa més que intentar mantenir unida la federació, almenys fins a la consulta o les eleccions plebiscitàries. Serà el moment de conformar un bloc pel sí a la independència, i en això fonts de CDC i d'UDC coincideixen: Mas i Duran semblen abocats a anar separats. El president de la Generalitat voldria esgotar la legislatura i situar les plebiscitàries al Parlament el 2016. Però la trencadissa podria produir-se abans. Per a la tardor del 2015 estan previstes les generals, i tampoc serà gens fàcil acordar un programa comú. Serà, per tant, una altra prova de foc per a la federació, si és que no s'ha esberlat abans.

Els càlculs d'Unió

Trencar abans de les municipals implicaria menys riscos

A Convergència li interessa seguir junts almenys fins a les eleccions municipals de la primavera del 2015. Dins el món local convergent hi ha preocupació per aquests comicis donada la tendència dels sondejos, i així ho van expressar una quarantena de càrrecs municipals en una reunió interna el 6 d'octubre. Anar-hi dividits encara ho agreujaria més. En canvi, per a Unió, els càlculs són diferents. Si la ruptura ha de ser inevitable, als democristians els convindria que la separació fos abans de les municipals, per poder presentar llistes pròpies -amb un perfil inequívocament pròxim a Duran- i disposar d'una base institucional des de la qual poder bastir el projecte.

Fonts dels dos partits són conscients que en un primer moment el trencament castigaria totes dues parts. Unió en solitari podria acabar sent residual, però el govern de Mas també en patiria les conseqüències i el bloc del dret a decidir rebria una sotragada interna. El mateix Duran reconeixia aquesta setmana que la ruptura seria un fet si els plantejaments dels seus socis esdevinguessin "insostenibles". El calendari del 2014 i del 2015 està ple de mines que poden fer miques la coalició nascuda fa 35 anys.

stats