Publicitat
Publicitat

Barcelona demana al Govern que reconsideri l'acusació en el judici pel desnonament del Clot

La Generalitat es presenta com a acusació particular i demana entre 2 i 5 anys de presó per a la parella desnonada, un veí i dos activistes

El quart tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència de Barcelona, Jaume Asens, i el regidor d'Habitatge i del districte de Sant Martí, Josep Maria Montaner, han enviat aquest dimecres una carta al conseller d'Interior, Jordi Jané, on reclamen que la Generalitat reconsideri la seva postura processal en el judici contra  un matrimoni que va ser desnonat al barri del Clot el 2011 i 3 persones que els estaven defensant en un acte de protesta.

La Generalitat es presenta com a acusació particular demana entre 2 i 5 anys de presó per a la parella, un veí i dos activistes pels delictes de desordre públic i atemptat i resistència a l'autoritat, a més de faltes de lesions. Les penes són més dures que les que reclama la Fiscalia. El judici serà els dies 14 i 15 de desembre.

El 25 de juliol del 2011 es va produir una protesta amb motiu del desnonament d'un matrimoni i els seus 3 fills del pis on residien des de feia 26 anys. El desnonament es va produir malgrat la presència de desenes de veïns i activistes que estaven manifestant-se; tots van ser retirats pels Mossos d'Esquadra, un per un, de la porta de l'immoble.

A pocs dies del judici, Asens i Montaner es posicionen en la seva carta en contra d'aquests fets i en contra de les acusacions, i es mostren especialment preocupats pel posicionament de la Generalitat, amb una petició de penes " excessivament rigorosa i que depassa amb molta diferència els paràmetres de l'acusació exercida per la Fiscalia". "De fet, en cas d'estimar-se les peticions de la Generalitat, seria el primer cas a Catalunya que un matrimoni desnonat i les persones solidàries amb la seva situació ingressarien a presó", avisen els dos signants.

A parer del tinent d'alcalde i del regidor, aquests fets s'haurien d'interpretar més "sota l'òptica del dret a la protesta que sota criteris d'ordre públic", i remarquen que aquest dret ha de ser concebut "com un exercici de participació política i llibertat d'expressió". "En una concepció exigent del principi democràtic, i en temps de crisi com l'actual, s'ha d' intentar evitar la seva criminalització", conclouen.

Més continguts de