Publicitat
Publicitat

ESTIUET

Diputacions i TV autonòmiques

Doncs va Rubalcaba, candidat socialista a una clamorosa derrota electoral, i diu que, tant per tant, això de les diputacions ho aniríem deixant estar. I diu que serà seguint la mateixa dieta d'aprimament que el dietista de la cosa pública i el pressupost racional ha receptat a Itàlia. I va el PP i li contesta que ni parlar-ne perquè, ara que per fi manen ells (i elles) a la majoria de les diputacions, estan per deixar escapar el poder, sap? I aquest és el tema etern. Aquí i a la Xina popular. Quan mana A, engreixa els òrgans de poder que controla i intenta carregar-se els pocs que controla l'oposició (que anomenarem B). I, mentrestant, B s'omple la boca amb promeses que quan arribi al poder racionalitzarà l'administració. I arriben les eleccions, i si hi ha un canvi de poder, B oblidarà les promeses fetes quan era oposició i en comptes de racionalitzar engreixarà els seus òrgans de poder, mentre que A intentarà controlar la petita part de l'administració que fins llavors controlava B i que, li recordo, pretenia carregar-se quan manava.

Vol un exemple demolidor? Per no parlar de casa nostra i del ja més que famós joc triler de diputacions, consells comarcals, vegueries, ajuntaments i resta de menjadores, anem al bonic món de les anomenades televisions autonòmiques. Quan el PP és oposició en alguna autonomia (pensi en la que li vingui de gust), es lleva cada dia amb la cançoneta que les televisions autonòmiques són un forat negre in-s-u-por-ta-ble i que quan governin les privatitzaran. I què passa quan governen? Bé, a la Castella-la Manxa de la senyora De Cospedal hem passat de la promesa de privatització a posar-hi de director Nacho Villa, insigne membre (amb perdó) del sector hard de la Brunete. Oi que "no hase falta decirt nada más"?

Més continguts de