Publicitat
Publicitat

Jordi basté: "Hem de tornar a la ràdio 'vintage' , a la proximitat amb l'oient"

Perfil Seguirà fent El món dos anys més perquè acaba de renovar el contracte amb RAC1. Afirma que la ràdio en català té bona salut. Per ell, l'èxit d'una cadena no és només un bon programa, sinó un esquelet ferm que vertebri una bona programació. Admira i valora els companys dels altres matins radiofònics. Estima el seu ofici i li agradaria fer classes de periodisme, si tingués temps, esclar.

De la nit esportiva al matí d'informació general. Què et va fer decidir a dirigir i presentar El món a RAC1 ?

El Xavier Bosch va decidir marxar i amb el meu director, l'Eugeni Sallent, i el Toni Clapés van reunir-nos per veure què fèiem. Finalment, ells dos em van proposar que ho fes jo. Primer em va semblar una barbaritat. Però un dia vaig pensar: i per què no? Seria un aprenentatge i una altra manera de fer ràdio, molt més enriquidora i interessant, segurament. I, sobretot, apel·lava al meu esperit comunicador i em vaig veure capacitat per fer-ho, com a mínim, dignament. I aquí em tens.

Vas consultar-ho amb la teva dona?

Sí. I em va fer costat. Fes-ho!, ja ens ho muntarem, cap problema, em va dir.

El teu cos segueix notant el canvi d'hora.

Vius en un jet lag permanent. Em llevo a un quart de cinc cada dia, però tinc la sort que dormo poc. Treballo molt a casa, a la tarda, i faig una migdiada de només vint minuts. Sempre he estat una persona amb horaris absolutament diabòlics, mai he fet un horari convencional.

Algú va arrufar el nas quan et vas fer càrrec dels matins?

Segur. Venim d'un món on diuen: el que vale, vale, y el que no, pa deportes . I jo crec que és al revés. El Vázquez Montalbán va ajudar molt a dignificar-lo amb els seus articles a El País . Molta gent que fa o ha fet els matins a la ràdio prové de l'esport: el Carles Francino, l'Antoni Bassas, el Xavier Bosch, jo. Tenim un plus: la improvisació. Has de saber improvisar molt, i això t'ho dóna la ràdio esportiva.

Per cert, et felicito: vas deixar de fumar i no hi has tornat. Com ho portes?

Jo sóc un fumador a l'atur. El meu pare s'ho fumava tot, tabac negre, ros, i va morir de càncer de pulmó. Jo fumava gairebé dos paquets diaris. Un nit, vaig somiar que el meu pare em deia: deixa de fumar abans de l'1 d'octubre. I, acabant el programa de ràdio, ho vaig deixar un 30 de setembre a la una del migdia. Fa, pràcticament, dos anys que no fumo.

T'agraeixo que no estiguis tuitejant mentre parlem. Estem tornant la ràdio massa virtual?

Hem comès un error: ens hem llançat excessivament als braços de les xarxes socials. Jo sóc al Twitter, no al Facebook, i crec que n'he sigut molt esclau i que m'he de desintoxicar. He estat víctima d'això en directe. Com a complement ho accepto. Les xarxes socials ens ajuden però quan et dominen, perds. Hem de tornar a la ràdio dels 80 -la del telèfon-, a les trucades dels oients, a la proximitat. Hem de tornar a la ràdio vintage , posar de moda un element pretèrit que funcionava molt bé. Hem de recuperar la proximitat de la paraula.

Creus que els joves surten ben formats de les diferents facultats de periodisme?

No. M'encantaria ser professor universitari perquè, tot i que hem millorat, penso que surten magnífics empollons i pèssims periodistes. La teoria la tenen apresa i no és important, és molt més important la pràctica! Quan reps els becaris, exceptuant el que ja té l'àlien a dins i és fantàstic, la majoria no saben fer ràdio. S'ha d'elevar la pràctica a les universitats: 80 a 20 a favor de la pràctica. Hi hauria més contractacions.

Recomanaries a les teves filles que es dediquessin a aquest ofici?

Si tenen un àlien dins, sí. Malament del periodista que mira massa l'hora, que fa del rellotge i de l'hora d'acabar el seu modus vivendi . Malfia-te'n! No és un periodista. El periodista treballa els caps de setmana, les nits, de matinada. Un periodista ha de tenir neguit, observar, contrastar, explicar. Si això ho veig en elles i ho volen, endavant.

Quin convidat se t'està resistit?

Luis del Olmo, per un tema d'horaris, però seria un plaer entrevistar-lo. La segona veu d'Espanya durant molts anys era la seva, la primera era la veu dels pares, que et despertaven. És el que va inventar la ràdio al matí.

Què t'haurien d'oferir perquè tornessis a Catalunya Ràdio?

Gran pregunta! Un projecte de refundació absoluta. He caigut al parany de la pregunta! Potser si volgués tornar a Catalunya Ràdio. Aquest país és molt petit i tenim una ràdio pública molt potent. El que no podem permetre és que la ràdio pública d'aquest país quedi esmicolada per errors en direccions, per manipulacions polítiques, no pot ser. Jo estic molt còmode on sóc, acabo de renovar per dos anys. L'únic que recomanaria als partits que governen ara és que no es deixin perdre aquesta ràdio.

Més continguts de