L'Audiència Nacional arxiva el cas Pandora I sobre suposat terrorisme anarquista

La jutge afirma que els Mossos només han pogut demostrar que els detinguts "es relacionen amb persones del col·lectiu anarquista"

Escorcoll a la Kasa de la Muntanya de Barcelona fet el 16 de desembre de 2014 en el marc de l'operació Pandora I / CÈLIA ATSET

La teoria dels Mossos d'Esquadra que els Grups Anarquistes Coordinats (GAC) són una organització terrorista anarquista que podria haver arribat a tenir prop d'una quarantena de membres i ha estat molt implantada a Catalunya ha rebut una tercera i contundent estocada judicial. L'Audiència Nacional ha arxivat de manera provisional el cas Pandora I, que s'afegeix a l'arxiu de Pandora II d'ara fa gairebé un any i a la sentència sobre l'atemptat a una església de Saragossa el 2013. Els onze detinguts el desembre de 2014 en el marc de l'operació Pandora I -set dels quals van passar un mes i mig en presó preventiva- queden ara, gairebé tres anys després, lliures de càrrecs.

El 16 de desembre de fa tres anys més mig miler de policies van fer 11 escorcolls a Barcelona -un a la Kasa de la Muntanya, un dels centres ocupats més veterans de la ciutat-, dos més a Sabadell i a Manresa i un altre a Madrid amb la Policia Nacional espanyola. Ara la interlocutòria de la magistrada Carmen Lamela declara que tot i la llarga investigació, "els successius telèfons intervinguts" i "els informes de tota mena", l'únic resultat que han aconseguit els policies "és la comprovació que els investigats es relacionen amb persones del col·lectiu anarquista, alguns amb antecedents penals, i amb persones condemnades per pertinença als GAC". Tot plegat, insisteix, "són afirmacions genèriques que no troben cap base objectiva en el contingut de les converses" dels telèfons punxats.

Lamela ha decidit arxivar Pandora I després que l'últim aspecte que quedava per investigar, l'anàlisi dels aparells informàtics confiscats als detinguts, no hagi aportat res de nou. Dels únics quatre aparells que ha pogut desxifrar el Centre Criptològic Nacional espanyol -que depèn del CNI- "no se n'ha extret informació rellevant per a la causa". Així doncs, no hi ha cap "avanç substancial" ni hi ha prou indicis que els detinguts fa tres anys "poguessin estar fent determinades activitats en el si de moviments anarquistes o grups terroristes".

La breu interlocutòria de poc més de dues pàgines que arxiva el cas Pandora I s'afegeix a la que va fer fa poc menys d'un any la mateixa magistrada i que ja va arxivar el cas Pandora II, en el marc del qual s'havien detingut nou persones l'octubre de 2015. Segons la policia també formaven part dels GAC. Llavors la jutge ja va afirmar que amb la investigació no s'havia indicat "quines frases o converses s'estarien referint a una acció terrorista concreta". La magistrada va assegurar que els "pocs resultats" no podien considerar-se indicis suficients per "afirmar, ni tan sols de manera indiciaria, la participació dels investigats en els fets que els atribuïen".

El setembre del 2014 els Mossos d’Esquadra van fer un informe en què sostenien que els GAC eren “una organització amb objectius terroristes”. Entre el desembre d’aquell any i l’octubre del 2015 els Mossos i la Policia Nacional espanyola van arrestar 35 persones en les operacions Pandora, Piñata i Pandora 2, com a presumptes membres dels GAC. Les van relacionar amb la detenció d’una parella d’origen xilè establerta a Barcelona que havia atemptat contra la basílica del Pilar de Saragossa.

La parella xilena, formada per Francisco Solar i Mónica Caballero, havia comès l'acció més contundent dels GAC, afirmava la policia. L'octubre del 2013 van fer esclatar una bombona amb dos quilos de pólvora negra a l'església aragonesa. No van causar danys a l’estructura de l’edifici, però l'explosió va perforar el timpà a una feligresa. Una sentència els va condemnar l'any passat a 12 anys de presó però a més també els va absoldre de pertinença a cap grup terrorista. La sentència afirma que els GAC no compleixen cap dels criteris del Codi Penal per ser un grup o una organització terrorista.

A l'informe del 2014 els Mossos acusaven els GAC d'haver fet o intentat deu atemptats amb explosius i cartes bomba -una de simulada- a seus de bancs, empreses i personalitats i béns de l’Església entre el desembre del 2012 i l’octubre del 2013. En alguns casos les accions es van fer el mateix dia a Barcelona i a Madrid, però, excepte en l’atemptat de Saragossa, no han arribat mai a concretar cap responsable concret. Fins i tot culpaven els GAC de manipular el 15-M, “no sospitós de derives revolucionàries”, perquè fes el setge al Parlament del juny del 2011. Segons la policia, intentaven convertir qualsevol protesta “en un episodi de fractura social”.

Més continguts de