Isabel Pantoja i altres empresonaments exemplaritzants

BarcelonaL'alarma social pels casos de corrupció a tot l'Estat durant els últims anys ha portat els jutges a negar-se a suspendre l'execució de les penes inferiors a dos anys, una potestat dels tribunals que en cap cas és automàtica. El codi penal permet als jutges suspendre l'execució de les penes de presó que no superin els dos anys si el condemnat no té antecedents. En els últims temps, però, molts magistrats s'han negat a aplicar aquest benefici atenent criteris de prevenció general.

Aquests són alguns dels casos més importants:

Cas Pallerols. L'Audiència de Barcelona es va negar, el març del 2013, a suspendre la condemna de l'empresari Fidel Pallerols i els excàrrecs d'Unió Lluís i Vicenç Gavaldà –d'entre set mesos i any i mig de presó– per haver desviat subvencions al partit que lidera Josep Antoni Duran i Lleida. Al gener anterior tots tres havien acceptat els fets a canvi d'una reducció de la condemna i havien demanat suspendre-la. En la seva interlocutòria, el tribunal carregava contra l'anomenada "corrupció política" i recordava que la suspensió de la condemna és una potestat del tribunal, però no una obligació. "Tenint en compte que no estem davant un cas esporàdic de corrupció política [...] ha de prevaler per sobre de tot la funció de prevenció general", diu. De fet, fins i tot assegurava que en una situació de crisi econòmica com l'actual seria "fins i tot obscè" que des d'un dels poders de l'estat es prenguessin decisions que no posessin "fre" a la corrupció.

Jaume Matas. L'Audiència de Palma s’ha mostrat contundent amb la corrupció i des del primer moment va rebutjar la petició de l’expresident del Govern Balear Jaume Matas de no ingressar a presó perquè la condemna que se li havia imposat era inferior a dos anys. En diverses resolucions, el tribunal va deixar clar que es tracta d'una potestat del tribunal i, en el cas de Matas, l’expresident no s’ho mereix. Considerava que dispensar-lo d’entrar a presó, encara que siguin nou mesos, estendria la idea que la corrupció no es castiga.

Isabel Pantoja. L'Audiència de Màlaga, en la mateixa línia que la de Barcelona i Palma, va denegar, a petició de la Fiscalia, suspendre l'execució de la pena d'Isabel Pantoja, condemnada a dos anys de presó per un delicte de blanqueig de diners. Aquest divendres ha ingressat a presó. Entre altres arguments, el ministeri públic denunciava que l'actitud de la cantant durant el procediment es va caracteritzar per "la falta de cooperació i explicació alternativa a l'oferida pel seu lletrat". També lamentava que la 'tonadillera' no va donar "la més mínima mostra de reconeixement d'error o penediment". I reclamava un ingrés a la presó "exemplaritzant". Els jutges van seguir aquesta idea, tot i subratllar a la interlocutòria que enviava la cantant a la presó que el que és "exemplar" és la norma i que s'ha de respectar.

Alguns tribunals han denegat la suspensió fins a la decisió de l'indult:

Cas Núñez. El cas de l'empresari i expresident del FC Barcelona Josep Lluís Núñez i el seu fill és diferent, ja que estan condemnats a dos anys i dos mesos de presó. Tanmateix, l'Audiència de Barcelona també va denegar la suspensió de la pena fins que es decidís el seu indult, un tràmit que fins fa un temps també era habitual. Fins a dos cops ho van demanar els Núñez, que finalment van haver d'ingressar a presó. En aquest cas, el tribunal destacava que les penes "s'han d'executar al més aviat possible" i carregava contra la figura de l'indult recordant que és discrecional i una mesura de gràcia "de la qual no es pot fer un ús abusiu o fraudulent". El tribunal recordava que les penes imposades s'han de complir, sobretot quan tenen repercussió institucional i social, com en aquest cas. Destacaven també la manca de penediment.

Cas Fabra. En una línia molt diferent, l'Audiència de Castelló sí que ha suspès l'ingrés a presó de l'expresident del PP i de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, condemnat a quatre anys de presó, fins que es resolgui la petició d'indult. També va desestimar els recursos de l'Advocacia de l'Estat i la Fiscalia, que sí que demanaven l'ingrés. La decisió del magistrat, però, no va agradar al president de l'Audiència de Castelló, José Manuel Marco, que considera que no està ben argumentada i no contribueix al prestigi de la justícia.