Publicitat
Publicitat

LLENGUA

El català passarà a ser LAPAO a la Franja

El Parlament de l'Aragó l'anomenarà "llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental"

Aquest dijous el Parlament de l'Aragó votarà una nova llei de llengües amb la qual desapareixerà el català de la Franja de Ponent. Els habitants del Matarranya o de la Llitera que el feien servir el seguiran parlant com sempre, això no canviarà d'un dia per l'altre, però a partir de dijous la llengua que parlen deixarà de dir-se català i s'anomenarà "llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental" (LAPAO) i, a més, també deixarà de ser oficial a l'Aragó. El mateix passarà amb l'aragonès, una llengua pròpia minoritària de la zona que es parla al Pirineu d'Osca, i que passarà a denominar-se "llengua aragonesa pròpia de les àrees pirenaica i prepirenaica" (LAPAPYP).

La nova normativa s'aprovarà només amb els vots del PP i del Partit Aragonès (PAR). La resta de grups de la cambra -el Partit Socialista, la Chunta Aragonesista (CHA) i Esquerra Unida- hi votaran en contra. Els ciutadans, així, tindran dret a parlar aquestes llengües i a estudiar-les en l'ensenyament, però sense que això sigui obligatori. I els topònims podran ser en la llengua pròpia de la zona, però sempre acompanyats de la forma castellana. A més, la llei suprimeix l'Acadèmia de la Llengua Aragonesa, l'Acadèmia Aragonesa del Català i el Consell Superior de les Llengües d'Aragó, organismes encara pendents de constituir-se.

L'anterior llei de llengües sí que reconeixia l'existència de catalanoparlants a la Franja i de l'aragonès al Pirineu, i, de fet, potenciava la protecció i la promoció d'aquestes llengües, fent de l'Aragó una comunitat trilingüe. Aquella llei es va aprovar el desembre del 2009, durant el mandat del socialista Marcelino Iglesias, nascut a Bonansa, a la comarca de la Ribagorça, i que parla català des que va néixer. Aquella llei també va ser polèmica, ja que el PP i el PAR s'hi van oposar frontalment precisament perquè reconeixia el català. De fet, els pobles governats per aquest partits van presentar un recurs al Tribunal Constitucional, que no va ser admès a tràmit.

L'ofensiva del PP

Però l'any 2011 el Partit Popular va aconseguir recuperar la presidència de l'Aragó, en mans socialistes des del 1999 i que ara governa l'expresidenta del Congrés de Diputats Luisa Fernanda Rudi. De fet, el mateix dia de la investidura com a presidenta de la comunitat -13 de juliol del 2011- Rudi ja va anunciar que presentaria una reforma de la llei de llengües aprovada pels socialistes menys de dos anys abans. L'estiu del 2012 el govern popular de l'Aragó va presentar l' esborrany de la nova llei, en el qual proposava anomenar el català aragonès oriental , un fet que quasi cap filòleg va entendre ( VÍDEO), molts pobles de la Franja van votar mocions en contra, i se'n van fer moltes bromes ( VÍDEO). Rudi, però, ha continuat amb la seva idea, i aquest dijous culminarà la desaparició del català de la Franja de Ponent. Aquest atac contra la llengua a l'Aragó coincideix amb decisions impulsades pels governs populars de les Balears i el País Valencià que minimitzen l'ús del català.

L'

Més continguts de