La fira de l'etiquetatge en català, en perill d’extinció
La cita canvia d'ubicació i perd la meitat dels expositors que tenia quan se celebrava a la plaça Catalunya
BarcelonaFa 30 anys, després que el govern espanyol multés uns productors que etiquetaven en català, va sorgir la Plataforma en Defensa de l’Etiquetatge en Català (ADEC). Un dels primers passos que van fer va ser l’elaboració d’un catàleg d’empreses que etiquetessin en aquesta llengua. Sense xarxes socials ni vídeos virals, els primers anys van ser complicats, i el 1997 l’ADEC va optar per un mètode de recollida poc habitual: van recórrer al programa Si l’encerto l’endevino, de Josep Maria Bachs, que s’emetia a TV3 i demanava als concursants que hi volien participar que enviessin dues etiquetes de productes en català. Aquell any els fundadors d’ADEC van aconseguir registrar un total de 1.046 empreses al catàleg. Paral·lelament, el 1987 havien començat a celebrar a Barcelona la primera fira d’etiquetatge en català, on aplegaven alguns dels productes amb segell nostrat.
Trenta-tres edicions després d’aquella primera cita, la fira encara a Barcelona la que probablement serà la seva última edició. L’actual presidenta d’ADEC, Ariadna Vidal, atribueix a desavinences amb l’Ajuntament la no continuïtat de la mostra a la capital catalana. “Fins l’any passat érem a la plaça Catalunya, ara ens han passat al passeig Lluís Companys i hem perdut la meitat de les empreses que hi participaven, que han passat de trenta a catorze”, es lamenta. La fira d’aquest any, diu, serà un homenatge a totes les empreses que els han donat suport durant anys: “No només a nosaltres com a entitat, sinó també a la nostra llengua i a la nostra cultura”. “Lamentem que l’Ajuntament no hagi mostrat prou interès per la mostra i ens hagi canviat la ubicació”, diu Vidal.
L’Ajuntament ha respost a l’ARA que el canvi d’ubicació respon a motius de seguretat. S’havia detectat un increment de circulació de vianants a la cantonada amb l’edifici del Banc d’Espanya i es va demanar als firaires reduir la mida dels estands. Com que s’hi van negar, es va optar pel trasllat. El consistori afegeix que la fira s’havia convertit més aviat en una mera venda de productes alimentaris més que no pas en un espai de promoció de l’etiquetatge.
La directora de la Plataforma per la Llengua, Neus Mestres, lamenta que la mostra deixi de celebrar-se i recorda que l’etiquetatge en català és un dels principals camps de batalla de la plataforma. Tot i que la llei 2010/22 del codi de consum estableix que tots els productes haurien d’estar etiquetats en català -com a mínim les informacions obligatòries sobre salut i seguretat-, Mestres denuncia que el 90% dels productes als supermercats incompleixen la llei. En el cas de les joguines infantils, la xifra de productes etiquetats en català és de només el 8%.
El codi de consum i la llei de normalització lingüística són les úniques dues normatives que en l’àmbit de l’etiquetatge preserven per als catalanoparlants uns drets semblants als dels castellanoparlants, protegits per més de 160 normes impositives del castellà. De fet, les multes per no etiquetar en castellà van entre els 15.000 i els 1,2 milions d’euros. En l’embalatge i l’etiquetatge de mescles químiques, a més de la multa es recull la retirada del producte o “la clausura temporal, total o parcial de les instal·lacions”.
El codi de consum preveu multes de 10.000 euros per no etiquetar en català i, en els casos molt greus i reiterats, fins a 100.000. A diferència de la normativa per al castellà, en els 5 anys de vigència de la llei no s’ha aplicat ni una sola sanció.
