Els Maristes: "No vam acomiadar Benítez perquè ens en volíem desvincular ràpidament"

Pere Ferré és el segon de la jerarquia de l'orde religiós a la província de l'Hermitage, que inclou Catalunya, i qui va denunciar l'exprofessor Joaquín Benítez. Assegura que van ser ells els que van destapar el cas del pederasta confés

Pere Ferré, vicari -i futur superior- dels Maristes a la província de l'Hermitage. / RUTH MARIGOT

Pere Ferré és el segon de la jerarquia dels  Maristes –el vicari– de la província de l'Hermitage, que engloba Catalunya, Algèria, França, Grècia, Hongria i Suïssa. I a l'agost  es convertirà en el superior de tota la província. És vicari des del 2010 i precisament per això és qui, el 2011, va dur a la Fiscalia la denúncia dels Maristes contra el pederasta confés Joaquín Benítez, per abusos sexuals a un alumne de l'escola de Sants-Les Corts. El cas no es va difondre fins que fa unes setmanes el pare d'una de les víctimes el va fer públic als mitjans de comunicació. Des de llavors ja s'han fet públiques una trentena de denúncies contra set professors dels Maristes, incloent-hi Benítez, i un monitor. Ara Ferré explica l'actuació del centre educatiu i de l'orde religiós, que defensa sense dubtes.

Des que es va fer públic el cas Benítez hi ha hagut una autèntica allau de denúncies. Com ho viuen des dels Maristes?
Es viu amb dolor i consternació, no pel nombre, només que hi hagi hagut una víctima per a nosaltres ja és molt greu. Són coses que no han de passar a casa nostra. Això ens convenç que hem de llançar encara amb més força els protocols que tenim per a la detecció i la prevenció d'aquests casos.

La Fiscalia s'oposa al fet que siguin acusació particular contra Benítez. En tot cas els veu com a possibles responsables civils.
Quan fem la denúncia el 2011 sabem que, com que ha passat alguna cosa a casa nostra, tenim una responsabilitat. Això és evident però, per coherència, hem de denunciar. Ara volem ser acusació particular per manifestar més fortament el suport a les víctimes i també a les víctimes secundàries: les famílies, els professors... Assumirem el que digui el jutge i sabem que la responsabilitat civil la tenim perquè aquesta persona treballava amb nosaltres.

No han dubtat a l'hora de demanar perdó.
No, cada vegada que intervenim públicament ho diem, i no perquè toqui fer-ho sinó perquè quan ets amb persones que han patit t'adones del mal que els ha suposat. No es pot permetre això, i menys a casa nostra. Per tant demanem perdó pel que ha passat, perquè quan una família ens confia el més sagrat que té, que són els fills, nosaltres ens basem en la confiança i quan això es trenca, ens dol.

"A la cap d'estudis li va dir: 'Se me n'ha anat el cap, no sé què ha passat'"

Manuel,  el pare que va destapar públicament el cas Benítez, ha enviat  una carta al papa Francesc on reclama "que diguin d'una vegada tota la veritat". Han amagat mai res sobre els abusos?
És veritat que qui va donar més consistència pública al cas va ser el senyor Manuel però nosaltres vam ser els primers de denunciar. El vam destapar nosaltres, el que passa és que no hi va haver seguiment del tema. No hem amagat res, quan hem tingut coneixement d'un indici hem reaccionat de forma activa.

Presumptes víctimes de Benítez asseguren que  ja havien avisat la direcció del centre de situacions d'abusos el 2003 i el 2005. En tenen cap constància?
No ens consta res. Ho hem preguntat a les persones que hi havia a la direcció en aquells moments i ens han contestat que no tenen cap constància d'això.

Vostè va ser qui el 2011 va presentar la denúncia contra Benítez a la Fiscalia.
Vaig ser jo però la persona que fos no és important. Ho vaig fer en nom de la institució. No vaig parlar amb el senyor Benítez, amb la família sí, però que fos jo o una altra persona no és rellevant, el tema és que com a institució vam reaccionar.

Van incloure a la denúncia que Benítez havia admès els abusos?
Es va incloure amb prou claredat el que havia passat. És rellevant el que diu una persona quan el que compta és la via judicial? El que comptava és que hi havia el nom de l'abusador, el nom de la família i de l'infant, el curs que feia i la constatació dels fets que ens va explicar la família.

Però que Benítez havia admès els abusos hi era, a la denúncia, o no?
Una persona et pot dir una cosa al davant, perquè hi ha el pare, i quan no hi és dir-te el contrari. Nosaltres li donem això a la Fiscalia de Menors perquè no sabem com anar més enllà i és la Fiscalia la que té els mitjans per actuar.

O sigui que no van incloure que havia reconegut els abusos perquè creien que ho havia de ratificar la Fiscalia?
El que creiem és que la millor manera de protegir l'infant era anar a la Fiscalia i constatar els fets que ens havien arribat de la part feble, que eren la víctima i la seva família.

Però la confessió no formava part dels fets?
A la cap d'estudis li va dir "Se me n'ha anat el cap, no sé què ha passat" i al director: "Això no ha passat mai més". Ara ens adonem que va passar més vegades. Que et digui una cosa o l'altra... l'important és la veritat que pugui esbrinar la justícia.

"Si haguéssim tingut la instrucció de dur el cas a la DGAIA, evidentment, ho hauríem fet"

Per què no en van informar la direcció general d'Atenció a la Infància (DGAIA),  tal com indicava el protocol del 2006?
El que vam fer va ser parlar amb la Fiscalia de Menors, els Mossos i el jutjat de guàrdia. Respecte d'això del 2006 ja va sortir la consellera [Meritxell Ruiz] dient que no era un protocol, sinó un marc del qual havien de penjar protocols. Quan anem a la Fiscalia el que volem és que es garanteixi la protecció del menor.

No se'ls havia informat que segons el protocol havien d'informar la DGAIA?
El protocol del 2006 no és vinculant perquè no era protocol, segons la intervenció de la consellera d'Ensenyament al Parlament. Era un marc des d'on havien de penjar altres coses però aquest desenvolupament es va fer el 2012, no el 2006.

Així doncs, el protocol no estava actiu el 2011.
No sóc expert en això però segons les consultes que hem fet, no. Si haguéssim tingut la instrucció que calia dur-ho a la DGAIA, evidentment, ho hauríem fet.

Quan Benítez va marxar de l'escola  va dir als alumnes que es volia dedicar a promoure el 'shoot-ball'. Per què no el van acomiadar?
Primer, perquè si l'acomiadem, a sobre li hem de pagar.

Amb un acomiadament disciplinari no hi ha indemnització.
Perquè sigui procedent hi ha d'haver tot el judici.

És al revés, es fa l'acomiadament i si el treballador creu que no és correcte ho duu als tribunals.
Desconec com està el tema. Però nosaltres ens volíem desvincular ràpidament de la persona i que ell signés voluntàriament la baixa perquè la desvinculació fos immediata i àgil.

No entenc per què no es podia fer un acomiadament si ja havia confessat els abusos.
Perquè no hi ha una sentència judicial. Tenim molts indicis, però en aquell moment es va optar pel que es pensava que era el més segur per desvincular-nos-en ràpidament. Es podia haver fet d'una altra manera? Doncs probablement, estem disposats a fer el que calgui per fer millor les coses.

El 2011 es va fer públic un altre cas que afectava un professor de Badalona, el del germà Lucio. Se'l va fer fora dels Maristes?
Era un cas prescrit. Ens hauria agradat que no estigués prescrit i la justícia hagués actuat i si havia d'anar a la presó hauria estat el més just per a tothom. Dit això, es van adoptar les mesures per protegir els infants i els joves.

"No vam fer fora el germà Lucio dels Maristes per poder tenir-lo controlat"

Se'l va fer fora dels Maristes o no?
No se l'ha fet fora dels Maristes. Per a nosaltres seria més còmode fer-lo fora, però si un cas ha prescrit la justícia ja no actua. L'escola va actuar tenint-lo controlat. Si aquesta persona surt fora, quina garantia tenim? Té clar on és i quines prohibicions té, fora de qualsevol contacte amb menors. I la gent amb qui està és conscient de tot això. Era assumir un dolor i una responsabilitat més enllà del que ens demanava la justícia, que no podia actuar.

El 2011, per què  no van comunicar als pares que Benítez havia abusat d'un alumne? Haurien pogut estar alerta amb els seus fills, per mirar de detectar si també n'havien estat víctimes.
Quan hi ha un abús actuem pel canal ràpid. Si algú té constància d'alguna cosa deixa una fitxa escrita i avisa el director. Fora rumors. La resposta és immediata. A qui s'ha de comunicar? Protegir el menor vol dir no donar indicis de qui és qui ha patit això. Perquè va continuar a l'escola i havia de continuar amb la màxima normalitat. Tenim persones que treballen al món de la justícia i diuen que si haguéssim fet una altra cosa hauríem atemptat contra la llei de protecció integral del menor del 2010, que demana absoluta discreció en matèria sexual.

L'advocada Núria Martí, de la  Fundació Vicky Bernadet, especialitzada en abusos a menors, explica que no calia donar cap detall de la identitat de la víctima, però que és de sentit comú que explicar el cas d'abús als pares hauria ajudat a detectar altres víctimes. No s'ho van plantejar?
La qüestió la vehiculem a través de la informació explícita al claustre de professors, on hi havia també pares d'alumnes. Perquè poguessin detectar-ho amb els mitjans habituals, les tutories i la relació educativa. Si ho comuniquem als pares estem fent una condemna pública d'una persona, és la justícia qui ho ha de fer.

Si tornés a passar el mateix, actuarien igual, no ho comunicarien als pares?
El que faríem és seguir els protocols i les indicacions que hi hagi. En el cas del monitor de la Fundació Pere Tarrés tampoc vam informar els pares pel mateix motiu. Èticament fem el que protegeix millor les víctimes. Si el protocol es remodela i diu que s'ha d'avisar els pares, no anirem contra cap llei. Si la llei ens diu que hem de protegir el menor i que en quedi preservada la identitat...

Joaquín Benítez no era el professor de gimnàstica de tota l'escola? Com es podia identificar quin alumne n'havia estat víctima si no se'n deia el nom?
Però tens l'alumne a classe i pot reaccionar quan sent segons quines coses. Els mateixos companys poden veure-ho per la forma de reaccionar. Per això és important que siguin els tutors els que que gestionin la cosa. I per això són importants aquestes mesures que estem prenent de prevenció. El nostre protocol és del 2013 i és dinàmic, si la legislació canvia l'adaptarem.

Els ho ha dit algun expert? L'advocada de Vicky Bernadet diu que si no s'identifica la víctima no hi ha cap problema a alertar els pares.
Hi ha pares que treballen al món de la justícia i en aquest cas ens donaven la raó. Ens interessa que els infants i joves estiguin protegits al màxim, però també les víctimes. En aquest cas el mateix dia que va passar el nano va tenir la gosadia de dir-ho. A la tarda va anar a casa i el pare va venir a dir què li havia dit el fill. No és habitual, i afortunadamanet va anar així. Ho va dir, i la família va venir i vam prendre mesures. Aquesta reacció és la que ens interessa i ja li havia costat prou. Cada dia havia de continuar a l'escola i la família ens havia dit que no volien que el seu fill tingués cap tracte especial i que els altres el miressin d'una manera estranya perquè havia viscut això.

Aquest cas ha coincidit amb la pel·lícula 'Spotlight'. Creieu que això ha fet que estiguéssiu més al focus mediàtic?
No ho sé, no he vist la pel·lícula, però hi ha una cosa diferent que és que nosaltres vam ser els primers de denunciar. I això és d'una claredat meridiana. Que algú vol fer de 'The Boston Globe'? No ho sé, cadascú amb la seva consciència. L'important és que no es frivolitzin les víctimes. El que m'interessa és que puguin sortir a la llum les persones que han patit perquè els puguem dir: escolta, perdona pel que va passar. Això no hauria d'haver passat a casa nostra, quin suport necessites? Això és el que volem fer nosaltres, no hem pretès mai tapar res.

Més continguts de