L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Del reportatge de Roures al discurs del rei Felip a Girona'

"Si PDECat (o Junts per Catalunya), Esquerra i la CUP, i també els comuns, no són capaços d’unir esforços al Parlament i a les municipals per donar sortida al vot de tanta gent que diu «no» al maltractament de l’Estat, hauran fallat a aquest país"

El reportatge de Jaume Roures sobre els fets del 20 de setembre a les portes del departament d’Economia emès ahir per TV3 el van veure 1.071.000 espectadors. De cada 100 televisors encesos a aquella hora, 34 estaven emetent el reportatge. És una audiència enorme. I és que hi ha set de veritat. Són milers i milers les persones que es van manifestar aquell dia i els remou la mentida (ens ho han sentit dir moltes vegades, fan més mal les mentides que els cops), i les imatges d’ahir no permeten una altra interpretació: Jordi Cuixart i Jordi Sànchez van col·laborar amb la Guàrdia Civil i els Mossos perquè tota aquella tensa jornada acabés com havia començat, és a dir, pacíficament. Que Cuixart i Sànchez siguin a la presó pel que va passar aquell dia i per la seva resposta al que estava passant els converteix en presos polítics, per més que ho neguin els governs espanyols. Són a la presó perquè són líders socials. Però com volen que no diguem que són presos polítics? La veritat és incòmoda, estat espanyol. Per què ahir no van parlar ni Soraya, ni Millo, ni Zoido, convidats a donar la seva versió? ¿O és que és admissible que el jutge tingui a la presó preventiva algú per una “rebel·lió sense armes” o perquè el fa responsable de la violència policial de l’1 d’octubre perquè va convidar a votar sabent que l’Estat s’oposaria físicament a la votació? Tot això que diem dels Jordis ho podríem dir del major Trapero. Al reportatge se sent quan Trapero està declarant davant el jutge i li neguen que hi hagués dos guàrdies civils a la porta d’Economia, i veiem que hi són. Per tot plegat, els advocats utilitzaran el reportatge per a les seves defenses.

Les defenses de Sànchez i Cuixart demanaran al Suprem que accepti el documental del 20-S com a prova

No, Pedro Sánchez, no, Borrell, no, futura fiscal general de l’Estat: empresonar líders polítics no ho fa una democràcia avançada. Ni enviar la policia a pegar a població pacífica que està votant o impedir la investidura de polítics que han guanyat unes eleccions o ignorar un clam pacífic tan multitudinari com sostingut pel diàleg polític i pel referèndum. Una democràcia avançada és la que acorda un referèndum d’independència. Punt. És clar que són presos polítics i és clar que a Espanya i a Catalunya no hi haurà normalitat mentre tots els encausats siguin objecte de tanta injustícia.

Nota a peu de pàgina: si PDECat (o Junts per Catalunya), Esquerra i la CUP, i també els comuns, no són capaços d’unir esforços al Parlament i a les municipals per donar sortida al vot de tanta gent que diu “no” al maltractament de l’Estat, hauran fallat a aquest país.

Ahir, una hora abans que més d’un milió de persones veiés el reportatge, el rei Felip de Borbó va passar per Girona. El rei té un problema a Catalunya que marcarà el seu regnat per sempre: el seu discurs del 3 d’octubre. Tenint en compte aquell discurs encara es fa més difícil de pair el que va dir ahir a la nit a Girona, quan va referir-se a Catalunya com “una terra d’acollida, inclusiva, integradora, respectuosa amb la diferència, oberta i plural”. En bona hora. Catalunya no és perfecta, però, sí, ha donat sobrades proves de tot això que diu el rei espanyol. A Catalunya se l’ha de tractar amb més respecte pel que és i pel que ha fet en circumstàncies socials i polítiques molt adverses. I que el rei acabi demanant “una Catalunya de tots i per a tots”, com si aquesta no ho fos per culpa dels que volen votar o volen la independència, és massa gruixut.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

Més continguts de