L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El desafiament complet i efectiu'

"Que organitzar el referèndum costarà molt no és cap secret. O potser no costarà gens perquè no es convocarà: abans hi haurà eleccions perquè el tàndem Puigdemont-Junqueras no pot aprovar els pressupostos si la CUP no els vota"

Les posicions sobre el procés fa tant de temps que estan fixades que allò excepcional se’ns ha convertit en normal i ja gairebé no ens crida l’atenció.

Em refereixo, per exemple, a la notícia d’ahir: El fiscal ha demanat 9 anys d’inhabilitació per a Francesc Homs per haver organitzat el 9-N.

I d’aquí tres setmanes, el 6 de febrer, començarà el judici pel 9-N contra Mas, Ortega i Rigau.

No per sabut cal deixar d’insistir-hi: formalment se’ls acusa de desobediència al Tribunal Constitucional, però aquesta desobediència va tenir forma d’urna. L’acte que els pot costar perdre el dret a ser escollits és l’exercici efectiu de la democràcia, i això, des del nostre punt de vista, és un escàndol.

I aquest escàndol afecta tothom. Primer perquè el 9-N, 2,3 milions de persones van participar en l’acte que ara s’està perseguint. I afecta també els que no hi van participar perquè el judici als organitzadors d’una consulta cívica com aquella marca el límit del que es por parlar i del que no es pot parlar.

És exactament  el mateix que li passa a la presidenta Forcadell i a la mesa del Parlament. També ahir es va saber que la Fiscalia es planteja una altra querella contra ells per haver permès que es tramités, debatés i votés la resolució sobre el referèndum presentada per Junts pel Sí i la CUP al debat de política general. Aquesta acció de la Fiscalia és igualment escandalosa. A la cambra hi ha una majoria per la independència perquè els ciutadans ho varen votar. Que no es pugui debatre sobre el que ha decidit la majoria abona la tesi que, en democràcia, a Espanya no es pot parlar de tot. I al que digui que sí que es pot parlar però el que no es pot és votar, caldrà recordar-li aquella analogia: no poder culminar el teu objectiu polític, impecablement democràtic, és com si et permetessin ser d’un club, però amb la condició que aquest club no pogués guanyar mai el campionat. Aleshores, quin sentit té participar en política?

Vull fer notar, també, que en el seu escrit, la Fiscalia qualifica la feina d’Homs de “desafiament complet i efectiu” al Tribunal Constitucional. Quedi clar que si des de la transició cap aquí, als darrers 40 anys, hi ha hagut algun un moviment polític autènticament de canvi radical de les estructures aquest és el de la independència de Catalunya. Ironies de la història, els acusats per haver posat les urnes i haver-lo impulsat des del govern de Catalunya són polítics amb corbata i vestit d’home.

Tampoc no es pot passar per alt el contrast entre la pena que es demana per posar les urnes i la falta de càstig judicial i polític a una ministra que conspira amb ús de diner públic contra els seus adversaris polítics.

És en aquest context que cal valorar l’ afirmació que avui ha fet Puigdemont a Catalunya Ràdio: El referèndum, aquest 2017, "serà vinculant i efectiu perquè el Govern es compromet a implementar el resultat". Però ha afegit: "Si som capaços nosaltres d’organitzar el referèndum, el referèndum es farà. I punt".

Que organitzar el referèndum costarà molt no és cap secret. O potser no costarà gens perquè no es convocarà: abans hi haurà eleccions perquè el tàndem Puigdemont-Junqueras no pot aprovar els pressupostos si la CUP no els vota. Cosa que, a la vista del que ha costat arribar fins aquí, serà un desafiament complet i efectiu a la voluntat de tanta gent que, en molts casos, també va votar CUP.