L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Cuevillas, Borràs i «la bestiesa»’

En resum: està guanyant l’Estat. Esquerra i Junts estan davant la quadratura del cercle: com es fa per governar i tirar endavant un procés d’independència sense immolar-se? És el que intentem

3 min
Disponible en:

Resulta que durant aquestes vacances de Setmana Santa hi ha hagut notícia a la política catalana, i la novetat l’ha posat Junts per Catalunya tot sol.

Un ràpid resum. Divendres Jaume Alonso-Cuevillas, diputat de Junts i membre de la mesa del Parlament, quan li van preguntar sobre la capacitat de desobeir la justícia espanyola des de la mesa del Parlament, contestava a Vilaweb: “Què és més eficaç per desgastar l’estat espanyol? ¿Denunciar això o deixar que ens inhabilitin sense pena ni glòria per una bestiesa?”

Es referia a si valia la pena jugar-se-la per aprovar una declaració contra la monarquia o a favor del dret a l’autodeterminació. Cuevillas considerava que no, que calia triar bé les batalles jurídiques contra l’Estat. Esclar, Alonso-Cuevillas és professor a la Facultat de Dret, va ser degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona. En resum, és un jurista ficat en política i no al revés, i considera que sap fins on es pot tibar la corda.

Aquestes declaracions anaven en sentit contrari al que va anunciar la presidenta del Parlament, Laura Borràs, el dia que la van escollir: que res no faria callar el Parlament. Conscient d’aquesta contradicció, Cuevillas va acabar emetent un comunicat en què deia que no tenia por de ser inhabilitat ni de confrontar-se a l’Estat, però que la confrontació havia de ser intel·ligent, ”perquè a vegades pot ser més convenient desobeir i assumir-ne les conseqüències i, d'altres, evitar el xoc suïcida i intentar treure profit de l’actitud antidemocràtica de l’Estat”. Tot i així, afegia que actuaria d’acord amb el que digués Junts i que el seu càrrec estava disposició de la presidenta Borràs.

Això era diumenge a la nit, i ahir es va saber que després de parlar-ho amb Borràs, i després que en parlessin el president de Junts, Carles Puigdemont, el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, i la mateixa presidenta del Parlament, Laura Borràs, Borràs va decidir cessar Alonso-Cuevillas i proposar la diputada Aurora Madaula per substituir-lo.

Què ha fet Junts: blindar el seu discurs, la seva posició de partit més dur que Esquerra pel que fa a la disposició a desobeir l’Estat. Esclar, justament ara, en plenes negociacions amb Esquerra per formar govern, Junts no es pot permetre que Esquerra li tiri en cara que per què parla de desobeir, si un membre de la mesa del Parlament corregeix a la baixa les posicions de la presidenta de la cambra.

Avui expliquem que el que ha passat aquest cap de setmana “demostra l’exigència de lleialtat absoluta dins de Junts. Fonts del partit asseguren que no poden permetre que membres de la formació qüestionin les seves línies mestres, com la de defensar la sobirania del Parlament i la desobediència”.

No només això, sinó que Elsa Artadi va dir-nos a l’ARA que a Junts no se sentien obligats pel pacte entre Esquerra i la CUP, i Jordi Sànchez encara va anar més lluny i va dir a La Vanguardia que si ERC vol governar amb la CUP, que ho digui, que Junts ja els donarà suport des de fora. I aquest matí, a Televisió Espanyola, Ernest Maragall ha recollit el guant i ha anat més lluny: a Esquerra “estaríem disposats  a governar en solitari”.

Per acabar-ho de complicar, el relleu de Cuevillas afecta directament les negociacions Esquerra-Junts: perquè Aurora Madaula entri com a membre de la mesa cal que tots els diputats tornin a votar, i a Junts li calen els vots d’Esquerra. Per aquest motiu, Esquerra disposa ara d’una carta que no tenia en la negociació amb Junts per formar Govern.

En resum: està guanyant l’Estat. A base de repressió i inhabilitacions, a base de fer impossible avui el que era possible fa anys (votar una senzilla moció a favor de l'autodeterminació), continua esberlant l’independentisme, que continua sumit en la discussió aquella que els dèiem abans de fins on tibar la corda. Esquerra i Junts estan davant la quadratura del cercle: com es fa per governar i tirar endavant un procés d’independència sense immolar-se? És el que intenten. 

El nostre reconeixement per als que treballen en primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats... i que tinguem un bon dia.

stats