L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Una firma per Espanya"

Ja està, el PP ja ha començat a recollir firmes contra els indults. I com veuen, ho fa amb una exhibició de merchandising que de tan simbòlic que vol ser, sembla l’attrezzo d’un gag del Polònia. Fixin-s'hi: a les ampolles que contenen gel hidroalcohòlic els han tapat l’etiqueta de la marca amb una robusta bandera rojigualda. I d'una humil panereta, el votant podrà emportar-se'n una polsereta amb els colors de l’ensenya nacional espanyola. Aquest desplegament queda explicat amb els plafons del darrere: “Per la igualtat dels espanyols, per la Constitució, per la justícia i per Espanya”.

La dreta nacionalista espanyola ha convertit el indults en el seu nou Dos de Maig: la pàtria està en perill. El president espanyol ven la sobirania a canvi dels vots dels independentistes, o sigui dels enemics d’Espanya, per seguir governant. Traïció. Aquest és el to, i si no els agrada, tapin-se les orelles perquè n’hi ha per dies, concretament per onze dies, que són els que falten fins a la manifestació de la plaça Colón contra els indults, contra Sánchez i a favor d’Espanya, que per la dreta és tot el mateix, perquè com explica avui el filòsof Ferran Sáez Mateu, aquests recollidors de firmes estan construint una identitat en negatiu. Cal buscar un enemic que pugui ser compartit i unir la gent al voltant del sentiment. La dreta de la Segona República ja ho va fer contra l’Estatut de Núria del 1932, Franco ho va fer amb Gibraltar, i el PP ho va fer amb l’Estatut del 2006 i ara amb els indults. Hi va haver un element a la contra que va cohesionar els espanyols, també els catalans, que va ser el terrorisme d’ETA; però ETA avui ja no existeix, i com diu Sáez, “com que costa fer creure que ETA posa un cotxe bomba cada dia, sempre tens a mà els catalans”.

Amb tot, no podem liquidar l’anàlisi amb un “això és la catalanofòbia de tota la vida”. Ho és, sí, un polític espanyol diu Catalunya en un discurs i el públic salta electritzat de les cadires. Per això, el discurs de la concòrdia sona bé, però no arribarà demà i menys ara, perquè les coses han arribat al punt que Espanya ha rebut un missatge que l’horritza: mitja Catalunya vol ser independent, i més de mitja Catalunya voldria votar la pertinença a Espanya. I això ha mobilitzat l’Estat del rei en avall i els sentiments més profunds de molta gent (sobretot perquè els ho han explicat com un conte de terror).

Per això dic que si afinem l’oïda sentirem alguna més que la catalanofòbia i el nacionalisme matusser de Rosa Díez, convocant de la manifestació del dia 13. Sentirem la por que els indults divideixin també la societat espanyola. Que trenquin la concòrdia a Espanya. Fixint-se que aquells que els veuen bé per sortir del pou no els defensen amb entusiasme i diuen que són temeraris i injustos. Temeraris perquè la banda independentista no renuncia als seus objectius i injustos perquè els indultats no es penedeixen de l’1 d’Octubre.

I aquest és el nus de la qüestió. L’octubre del 2017 la societat espanyola va viure una experiència desconeguda: va interioritzar per primera vegada que Catalunya es podia independitzar. I per això van elevar el rei a la categoria de salvador de la unitat i van conjurar l’ensurt amb banderes als balcons. I per això el PSOE es va sumar al 155 i va considerar el tancament de TV3. I com que després, a la sentència del Procés, el jutge Marchena va voler posar el punt final al Procés dient que la independència havia estat una “ensoñación”, ara no poden acceptar que els indults revifin les flames independentistes.

Ara es parla de tornar a la normalitat. Però què és la normalitat? Un Estatut que no vam votar? Tenir presos, exiliats i represaliats? La normalitat és que l'independentisme continua governant Catalunya. És tan vigorós políticament que, malgrat la repressió i les divisions internes, governa i té majoria al Parlament. La república del 2017 va ser un somni, però el projecte independentista no dorm. Els indults no faran desaparèixer l’independentisme. L’independentisme va haver de despertar del seu somni de realització immediata. Ara Espanya ha de despertar del seu. La concòrdia només serà possible amb el reconeixement de l’altre tal com és, a través d’un referèndum. Sinó, la falta de diàleg tornarà a convidar a la unilateralitat, perquè un projecte polític sempre busca convertir-se en realitat; si no, només és una pastanaga.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia del covid-19, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.