L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Laura Borràs lamenta avui la desunió que els votants ja fa temps que lamenten'

La setmana comença amb la ressaca del que va passar la setmana passada al Parlament i al Congrés. Al Congrés, el PP es fa el digne i porta l’equivocació del seu diputat al Tribunal Constitucional. El PP sabrà quin recorregut vol donar a l’enrabiada. Al cap i a la fi, si la reforma laboral hagués pogut perdre era perquè dos diputats navarresos van desobeir el seu partit. Com ens explicava el diputat del PDECat Ferran Bel en aquest plató, aquests dos diputats poden acabar a Vox tranquil·lament perquè són uns ultranacionalistes. Ara, en aquells minuts en què semblava que la reforma havia perdut la votació, a Pedro Sánchez i a Yolanda Díaz se’ls va glaçar la sang. I a Esquerra també. Són competidors que es necessiten. I més que es necessitaran, en vista de per on pot anar Espanya: diumenge són les eleccions a Castella i Lleó i dues enquestes diferents, una a El País i l’altra a La Razón, diuen el mateix: que guanyarà el PP però que si vol governar haurà de pactar amb Vox.

I pel que fa al Parlament, aquest matí Laura Borràs ha començat a donar explicacions de per què va convocar un ple per defensar l’escó del diputat Juvillà si ja sabia que no era diputat. I ha anat a RAC1. Borràs ha admès que aquests dies ha pensat en dimitir, però senzillament perquè creu que té l’obligació de pensar en tots els escenaris possibles, i ha parlat de “l’ànima rebregada" dels que segurament la "volen morta” (ho ha dit dues vegades). Ha admès que “el resultat final no ha sigut bo" i que no se’n sent "orgullosa" però que ella no s’ha "desdit de res”.

Sobre els fets, Borràs no ha aportat cap gran novetat: ha parlat de la necessitat de protegir els funcionaris i, pel que fa a la comparativa del que va fer Torrent amb Torra i el que ha passat ara amb ella de presidenta amb Juvillà, la resposta ha sigut que el precedent de la retirada de Torrent a Torra ara ja és llei. I aleshores ha parlat de dissociació: del pla polític, que Juvillà, a ulls del ple del Parlament era diputat el dia 3, dijous passat, i del pla administratiu, que, en vista de les conseqüències judicials que podia tenir deixar treballar Juvillà com a diputat, Borràs ja no va acceptar que votés. Per tant, el que Borràs ha dit és que ella estava disposada a anar més lluny però que l’independentisme no la va acompanyar. Que l’única resposta forta a l’Estat ha de ser col·lectiva, no pot ser individual, i ha parlat d’unitat antirepressiva. Per això va proposar tancar el Parlament quinze dies, per respondre a la humiliació permanent de l’Estat. Borràs ha dit que l’independentisme ha de despertar i ha de respondre com pugui a la ingerència constant del poder judicial en l'executiu (25% en castellà a l’escola) o en el legislatiu (cas Juvillà), i que això ho va dir al president Aragonès, en un acte en què van coincidir a Manresa, però que no li han fet cas. I que si ella sola hagués desobeït i l’haguessin inhabilitat s’hauria interpretat com una rendició.

L’explicació s’entén, però Laura Borràs ja sap que la unitat independentista no existeix. Ja fa anys, i concretament fa un any, quan va guanyar pel 52% i Esquerra i Junts van estar-se tres mesos per pactar el govern. I ara, a finals d’any passat, la CUP no va votar els pressupostos. Que l’estat espanyol bloqueja i humilia és evident, però els partits independentistes actuen sempre dividits i, per tant, divideixen, avorreixen, desconnecten la gent, han perdut els reflexos per anar junts i l’autoritat moral per convocar cap acció unitària. I Laura Borràs lamenta avui la desunió que els votants ja fa temps que lamenten.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.