L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La jugada del català i els pressupostos'

No només Netflix no té en compte el català, sinó que altres plataformes com la HBO o Amazon també l’ignoren. A Disney hi ha hagut millores discretes. La pitjor és la HBO, on només un 0,1% dels continguts es poden consumir en català. Filmin, en canvi, és amb diferència la que té més obres disponibles en català: gairebé un 19% del catàleg

3 min

El govern espanyol ha frenat i, de moment, no aprova la llei de l’audiovisual de la qual els parlàvem ahir, una llei que faria que el català pogués quedar legalment fora dels continguts de les plataformes digitals de televisió. En parla avui Àlex Gutiérrez. Recordin : per directiva europea, el 30% dels continguts de les plataformes han de ser de producció europea, i després cada estat en legisla la distribució. El govern de Pedro Sánchez pretenia que d’aquest 30% la meitat fos en castellà o en altres llengües de l’Estat. “O” en altres llengües, no “i” en altres llengües. O sigui que la llei no tenia en compte ni el català, ni el gallec ni el basc. Ara representa que el govern espanyol ha comprovat que la llengua catalana és una línia vermella (com diem avui al nostre editorial ). Total, que ahir la vicepresidenta Nadia Caliño va dir que “el govern central està absolutament compromès amb la protecció de les llengües cooficials”. La Moncloa frena perquè li van els pressupostos de l’Estat que ha començat a negociar, especialment amb Esquerra, soci preferent, i perquè algú s’ha adonat que no pot clavar aquesta bufetada quan acaba d'inaugurar la temporada del diàleg amb el govern de la Generalitat. ¿Recorden que ahir vam preguntar-nos com podia fer la Moncloa una llei tan monolingüe, tenint un ministre de Cultura com Miquel Iceta i desatenent l’article 3 de la Constitució? Doncs ahir el ministre Iceta, a Barcelona, es va apressar a calmar els ànims tot dient: “Tindrem una llei audiovisual respectuosa amb les competències de les comunitats i amb l’article 3 de la Constitució, que assegura la protecció de les llengües espanyoles que no són el castellà”. Aviam com acaba, perquè si el final és feliç no s’explicaria que el govern espanyol hagués estat tan trapasser. Que no sigui que tot això no sigui més que una jugada perquè es vegi que escolten Catalunya i ajudar Esquerra (i potser Junts) a aprovar-li els pressupostos.

En tot cas, i perquè vegin de què estem parlant, no només Netflix no té en compte el català, sinó que altres plataformes com la HBO o Amazon també l’ignoren. El percentatge de continguts en català oscil·lava entre el 0,1% i l’1,3% del catàleg de les plataformes. A Disney hi ha hagut millores discretes, però el català continua sent més que residual a les plataformes de streaming. La pitjor és la HBO: només un 0,1% dels seus continguts es poden consumir en català. En canvi, Filmin, de matriu catalana, és amb diferència la que té més obres disponibles en català: gairebé un 19% del seu catàleg.

La presència del català a les plataformes és important. Però ja saben que la batalla per la llengua es disputa en tots els fronts. I en aquest sentit els recomano aquest article de l’educador Jaume Funes, titulat “Per ser jove no cal el català”, on diu que, d’acord amb la seva observació, la complexitat ha augmentat. Ara, per a molts grups d’adolescents i joves el català ha deixat de ser una llengua amable, ja no està entre els components que conformen la manera de ser i conviure. No facilita un hipotètic futur millor, no defineix una manera de ser jove atractiva, no garanteix la possibilitat de formar part de la societat (o defineix societats que els són alienes). Sovint no és més que un idioma acadèmic que cal saber (i saben) per aprovar. 

És una visió gens complaent, probablement més veritat a la gran àrea de Barcelona que a la majoria de comarques del país, però no per això menys preocupant. Però, com els deia, cal treballar en tots els fronts. Sebastià Alzamora ho té molt clar, avui : “Menysprear una llengua i els seus parlants, o anar-hi en contra, és exactament igual de greu que menysprear les persones pel seu color de pell, raça o religió. Donar per fet que un parlant de català s’ha de conformar a no poder accedir als continguts de les plataformes digitals en la seva llengua, o a accedir-hi d’una manera marginal i per la porta del darrere, és equivalent a dir-li a algú que no pot sopar en un restaurant o entrar dins un local perquè és negre. Igual de greu i igual d’inacceptable”.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.

stats