‘La campanya més angoixada’

L’angoixa prové sobre com actuar a partir d’ara amb la motxilla de l’1 d’Octubre

Aquesta nit ha començat la campanya electoral i crec que estem davant les eleccions espanyoles més angoixades i angoixants de la història més recent. Tant a Espanya com a Catalunya, els principals partits es presenten demanant el vot amb l’argument que està en joc la supervivència de la nació mateixa. En el cas de Catalunya, l’anàlisi s’acosta bastant a la realitat.

Unes dades: els dos caps de llista dels dos principals partits, Junqueras i Sànchez, són a la presó. Hi ha nou presos polítics, set exiliats, desenes d’acusats i investigats. En el tripartit nacionalista espanyol n’hi ha un, Vox, que proposa suprimir les autonomies, i n’ha ha dos, el PP i Ciutadans, que proposen la intervenció de l’educació, dels Mossos, de TV3, mentre festegen amb la suspensió indefinida de les garanties constitucionals en forma d’aplicació permanent del 155. En aquestes condicions, la campanya és literalment angoixant per als partits i els votants catalans. No és ni pot ser una campanya normal, i té un punt d’irreal, perquè cal molta serenitat per fer política enmig de la revenja de l’Estat.

En el cas d’Espanya, l’angoixa és bastant impostada, exagerada, falsa, orgullosa, precisament per les mateixes raons que en el cas català però al revés: quan has ficat els rivals a la presó i t’han marxat a l’exili, quan et prepares per condemnar-los, quan els inhabilitaràs, quan tens exèrcit, bancs, mitjans i pots canviar cromos amb els altres estats, no està en joc la teva supervivència, no fotem. Si Catalunya fos un incendi ja l’haurien declarat sota control. Però, esclar, per portar gent a les urnes cal mobilitzar-los i ja és sabut que el que més mobilitza és la por. Doncs demanem el vot per salvar Espanya, siguem agressius amb Catalunya i a guanyar.

Ara bé, crec que tant a la Catalunya com a l’Espanya angoixada (sentiment més justificat en el cas català, molt exagerat en el cas espanyol) l’angoixa prové sobre com actuar a partir d’ara amb la motxilla de l’1 d’Octubre. A Catalunya l’angoixa és per trobar una sortida política que no es desdigui la dignitat deguda a la increïble història del referèndum. A Espanya saben que sense una Catalunya estable, Espanya no serà mai estable. A la campanya diuen que la unitat es garanteix amb estats d’excepció, però en privat admeten que les presons allunyen la solució. Com es fa per sortir del cercle sense fi? Ja veurem si la resposta estarà en aquestes eleccions. Amb judici, presos i exiliats, l’estabilitat és lluny.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats.

I que tinguem un bon dia.

Més continguts de