L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'la demagògia de Podem i la por interessada a la immigració'

Avui és d’aquells dies en què es fa clarament evident que el gran debat polític d’aquests temps que estem vivint és el de la immigració. Les percepcions sobre la immigració mouen els sentiments, els instints, la por i per tant el vot. I els partits hi estan jugant a fons. A Catalunya i a tot el món.

A Catalunya, terra receptora d’immigració, és una qüestió sensible des de fa dècades. Jordi Pujol s’hi va dedicar intensament als anys seixanta i setanta i hi va estar a sobre als vuitanta i noranta ja com a president, amoïnat per la possible pèrdua d’identitat catalana i de la llengua i per assegurar allò que en dèiem “el somni català”. El PSUC va treballar per l’acollida i la integració a Catalunya de la classe treballadora immigrant, valgui la redundància. Però en aquell moment el discurs era molt més d’integració i de construcció social i nacional que de por.

Avui quan Junts reclama les competències d’immigració per a la Generalitat està demanant un salt competencial d’estat per a la Generalitat, que parla d’aquelles mateixes preocupacions d’anys enrere, però en un context molt diferent: els immigrants venen de tot el món, singularment del Magrib, de l’Àfrica subsahariana, d’Àsia i de Llatinoamèrica, i han vingut en quantitats notables. A Catalunya la població estrangera representa el 18%, 1,44 milions sobre 8 milions. A Espanya és el 13,5%. 

Però Catalunya no disposarà, de moment, de les competències en immigració perquè Podem hi votarà en contra aquesta tarda, com el PP i Vox, però raons diferents. Ja estan al cas que Podem afirma que els Mossos farien polítiques racistes i que Junts, per boca de Turull aquest cap de setmana passat, els ha qualificat d’anticatalans. Aquesta és la resposta del portaveu de Podem Pablo Fernández: “Quan el Partit Socialista i el Partit Popular estaven aplicant l’article 155 a Catalunya, l’únic partit polític estatal que es va mostrar a favor de l’autogovern català i a favor del dret a decidir del poble català va ser Podem. Que aquest senyor vingui ara a dir-nos catalanòfobs és indigne i infame. És una estupidesa i una absoluta collonada per part d’aquest personatge, a qui li hauria de caure la cara de vergonya”.

La presumpció de racisme de tot un cos policial sotmès a la llei d’un estat democràtic és una acusació d’una solidesa argumental semblant a la del cotó fluix. Tan sincer com hauria estat dir que volen fer perdre votacions del govern de Sánchez i Yolanda Díaz fent-los notar que tenen el suport d’un partit, Junts, que pugna pels vots que li arrabassa la ultradreta catalana a les enquestes. Però això hauria estat massa llarg, i parlar de racisme, en canvi, és ideal per fer titular i per marcar posició ideològica progre en la polèmica, que d’això va Podem, també. Que Junts mira de cua d’ull Aliança Catalana és evident, però d’aquí a justificar un no amb la paraula racisme hi ha un abisme de demagògia insultant. Podem sap que, de moment, si hi ha un territori progre a Espanya és Catalunya. De fet, van ser els vots de Junts els que van impedir que Espanya tingui avui un govern de PP i Vox. 

El debat sobre la immigració és complicat: els immigrants són una part del país que demana serveis públics, i com que acostumen a tenir sous baixos contribueixen menys amb els seus impostos i cotitzacions. Però si són aquí és perquè algú (normalment, d’aquí) els ha donat feina, i perquè tenim un tipus d'economia que demana aquesta mena de mà d’obra i que paga aquests sous. Hi ha massa por irracional i també d'interessada en el debat sobre la immigració, i moltes menys ganes de buscar solucions. Perquè el fenomen migratori, tal com està el món, ha vingut per quedar-se, i els murs no l’aturaran.

Bon dia.