L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Els que diuen que el català retrocedeix per culpa de l'independentisme'

Amb tota franquesa, l’única anàlisi que tinc ganes de fer avui es pot formular amb dues paraules: bon Nadal. Els el desitjo de tot cor. Sobre tot aquest any, que ens hem quedat amb la mel als llavis perquè ens pensàvem que amb tanta gent vacunada havíem tancat el virus a la gàbia. I aquí estem, que no ens podrem reunir més de deu persones per festes, ens han posat un toc de queda d’1 a 6 h i aquest genial president del govern espanyol que ens lidera ha declarat obligatòria la mascareta en espais exteriors. Tot plegat no és el que un s'imaginava com a bon Nadal, precisament.

De fet, sobre això, els recomano l’article que avui publiquem del catedràtic de dret processal de la Universitat de Barcelona Jordi Nieva-Fenoll, que diu, ras i curt, que obligar a dur mascaretes en espais exteriors és una molèstia absurda amb vocació autoritària. És una presa de pèl. I fa un pas més, que compartim: “Potser cal que els governs assumeixin que han d’augmentar de manera estable les infraestructures sanitàries, perquè hi ha una nova malaltia amb què hem de conviure. Potser cal que també els governs entenguin que si no es produeix aquesta priorització pressupostària de la sanitat, no es poden demanar més sacrificis a la ciutadania”. La idea és clara, no? Si tu, govern, tanques negocis i retalles drets fonamentals i fa cap a dos anys que estem així, i ho fas per protegir el sistema sanitari, perquè has d’impedir que es col·lapsi, fes el favor d’invertir de manera sostinguda en el sistema sanitari.

I, encara que els he dit que només tinc ganes dir-los bon Nadal, no tinc més remei que tocar aquesta notícia:

Vint dies després de la sentència que imposa el 25% en castellà en una escola de Canet de Mar, una nova resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya fixa el mateix percentatge per a l’Escola Vora del Mar de Cubelles a l’acceptar parcialment la denúncia d’una família del centre que havia demanat, com també va fer la família de Canet, l’escolarització en català i castellà a parts iguals.

De sentències com aquest en vindran més. I avui llegim que ahir el tema va sortir al ple de l’Ajuntament de Barcelona. Ernest Maragall va presentar una moció que cridava a blindar la immersió i expressar el suport de l’ajuntament de la capital de la nació a les comunitats educatives en la defensa del model lingüístic i a les famílies “perquè no es deixin arrossegar cap a escenaris de confrontació”. El text no va comptar amb el suport del PSC, que es va abstenir. En nom del PSC, Jaume Collboni es va oposar a les crides a desobeir la sentència que fixa un 25% de classes en castellà: “El català no es farà petit per fer un 25% de les classes en castellà. Només es farà petit si el convertim en trinxera política de part de l’independentisme més ranci i excloent”.

La resposta és inconsistent, sobretot per part d’algú que aspira a ser alcalde. Senyor Collboni, el problema no és aquest. El problema és que una família no ha de poder canviar el projecte educatiu de tota una classe, que un jutge no és ningú per dir en quina llengua s’han de fer o deixar de fer les classes, entre altres coses perquè per això hi ha el Parlament, que l’hem escollit entre tots, i ha decidit que les classes són en català. Si deixem que passi tot això, esclar que farem que el català es faci petit. I, per favor, no ens vengui interessadament que la culpa és de l’independentisme, que ni vostè ni nosaltres vam néixer ahir. Al català ja se l’atacava des d’Espanya quan tots els independentistes cabien en un taxi. Supeditar el català està en l’ADN de la construcció de la identitat nacional espanyola, perquè el català és una nosa per al somni d’un nació, una llengua. 

I ho deixo aquí perquè només els volem dir bon Nadal.

Un record molt especial avui per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.