L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Gimnasos i gossos, deduïbles per als andalusos'

Aquesta setmana passarà a la cronologia dels fets que expliquen canvis socials i polítics en el futur. Què dir-los del discurs de Trump a l’ONU, un soliloqui propi d’un Rei Sol que va incloure un al·legat en favor que li concedeixin el premi Nobel de la pau. 

A Catalunya, la no delegació de competències en immigració a la Generalitat no només complica encara més les relacions entre Junts i el govern de Sánchez, sinó que ha convertit les relacions entre Junts i Esquerra en una hostilitat permanentment oberta, amb acusacions de fer discursos racistes de Rufián a Nogueras. Qui s’ho mira salivant és Aliança Catalana.

A Espanya, el jutge ha informat que el judici a la dona de Pedro Sánchez per malversació de cabals públics serà amb jurat popular. El jutge es diu Peinado. Mirin el nostre titular: Peinado és el subjecte, apareix com a protagonista de la notícia. La resposta de Sánchez ha arribat aquesta matinada. 

En declaracions a Bloomberg, a Nova York, ha dit que es presentarà el 2027, que n'ha parlat amb la família i el partit. I això són moltes notícies en una: està dient que res d'avançar eleccions, fins i tot encara que no hi hagi pressupostos (cosa que cada vegada sembla més probable), que té el partit sota control tot i que té el número 3 a la presó per presumpta corrupció, que no tornarà a demanar cinc dies de coll per pensar-s’ho. 

De fons de tot això, esclar, la vida continua, i avui hem llegit aquesta columna de l’Empar Moliner, titulada “Qui vol ser andalús?”, en què comença explicant la notícia que els que facin la declaració de la renda a Andalusia es podran deduir les despeses del gimnàs. En concret, es podran deduir fins a 100 euros anuals de la quota del gimnàs per allò d’afavorir la pràctica de l’esport saludable.

El que no diu l’article és que això no és tot. També seran deduïbles les despeses veterinàries d’animals de companyia durant el primer any de convivència amb l’animal i durant els tres primers anys si l’animal és d'adopció i no de compra. Doncs res, felicitem el president de la Junta d’Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla, per haver aconseguit la quadratura del cercle. La taxa d’atur d’Andalusia és pràcticament d’un 15%; a Catalunya, d'un 8%. O sigui que a Andalusia hi ha gairebé el doble d’aturats que aquí. Taxa de pobresa, o de risc exclusió social: a Andalusia és del 37,5%; a Catalunya, del 21%. Sobta que on a Espanya en diuen regions pobres els governs es puguin permetre abaixar impostos i renunciar a ingressos que necessiten. I després parlen d’insolidaritat.

Bon dia.