L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Guanya un candidat que promet una ciutat que la gent es pugui permetre (a Nova York)'

La matinada ens ha portat una notícia dels Estats Units que genera esperança: Trump ha estat derrotat estrepitosament a la seva ciutat, a Nova York, a les eleccions municipals. Els novaiorquesos han elegit com a alcalde un candidat de 34 anys, musulmà, nascut a Uganda i socialista. 

Com ho ha fet? Trepitjant intensament la ciutat durant tot un any i fent campanya en tots els idiomes més parlats a la ciutat. Diuen que la seva campanya ha picat un milió de portes. I què ha promès a la gent? Aquí ve la clau: una ciutat que la gent es pugui permetre. Frenar el preu dels lloguers, construir milers de pisos, transport públic gratuït, llars d’infants gratuïtes fins als cinc anys i, atenció, supermercats de propietat municipal enfocats a mantenir els preus baixos.

Donald Trump va piular ahir que si guanyava Mamdani retallaria tant com fos possible els diners federals per a la ciutat de Nova York. Una manera de dir que era el candidat equivocat. I com ha reaccionat la gent? Vegin aquest mapa de The New York Times amb els cinc districtes de Nova York: En blau, allà on ha guanyat Mamdani, i en beix allà on ha guanyat el candidat de l’establishment, Andrew Cuomo. Mamdani ha guanyat amb una mica més del 50% dels vots, però en barris com Harlem ha tret el 71% dels vots. En canvi, a l’Upper East Side ha guanyat Cuomo amb un 60%.

Mamdani ha parlat a la gent dels seus problemes i en el seu llenguatge. Ha estat definitiva la idea de ser el candidat d’una ciutat que la gent es pugui permetre. Només cal que pensem què és el que està passant a les nostres ciutats, que la gent se n’ha d’anar perquè no se les pot permetre. O que no arriba a final de mes, tant és que entrin dos sous a casa. Precisament a Catalunya, el Govern està estudiant prohibir la compra d’habitatge per especular. Ja veurem si la victòria de Mamdani crearà una onada, però notem que la pròxima i segura victòria de la ultradreta no és cap condemna bíblica indefugible, i que la gent ha escoltat altres propostes. Potser algú pensarà que aquest programa ja l’hem vist i que a la llarga el socialisme no funciona perquè empobreix. Correspondrà als partits que busquen el centre demostrar que el diàleg entre el diner i el bé comú és possible. 

Els podríem parlar del judici al fiscal general, de les converses entre Feijóo i Abascal per buscar un substitut a Mazón, de les memòries de Joan Carles de Borbó, que ja estan a la venda a França des d’avui. Però no ho farem. Ens acollirem a una frase de Sebastià Alzamora al final del seu article d’avui: "Una riuada de caspa i aigües fecals baixa desbordada per les clavegueres de la política espanyola". 

Bon dia.