L'anàlisi d'Antoni Bassas: “No complir amb Junts té conseqüències. També per a Junts"
Junts s’estima més renunciar a quotes de poder o d’influència però poder dir, com Jordi Turull avui a TV3, que “no complir amb Junts té conseqüències”. Les conseqüències que tindrà per a Junts aquest exercici en nom de la coherència, que deixen el partit temporalment lluny del centre del terreny de joc, estan per veure.
Aquests dies he repassat l’entrevista que l’ARA va fer a Carles Puigdemont el juliol del 2023, just abans de les eleccions espanyoles. En aquell moment Puigdemont va afirmar que a Sánchez no se’l podia investir, per falta de confiança, igual com no se li podia comprar un cotxe de segona mà. I que no entenia aquells partits, parlava d’Esquerra, que hi pactaven a canvi de res.
Pocs dies després d’aquella entrevista, la història va posar Junts en una posició insòlita: la de decidir, amb només 7 vots, quin govern tindria Espanya. I va triar Sánchez. Aleshores vam tornar a Brussel·les i vam preguntar a Puigdemont per què aleshores sí que Sánchez era de fiar, i l'expresident de la Generalitat va contestar que perquè Junts cobraria per avançat i perquè en la taula de negociació a Suïssa hi hauria un mediador que podria dir que el cotxe de segona mà que estava intentant vendre Sánchez estava espatllat.
Hola, com estan? Dos anys després d’aquella entrevista, aquell càlcul de Puigdemont que cobraria per avançat i que un mediador ajudaria al fet que els socialistes no els aixequessin la camisa, no ha funcionat gaire. I per això, ahir va anunciar que trencava el diàleg amb el PSOE. No negociarà els pressupostos de l’Estat de l’any que ve i deixa córrer el diàleg de Suïssa. I, en conseqüència:
"El govern espanyol no tindrà ni podrà recórrer a la majoria de la investidura. No tindrà pressupostos. No tindrà capacitat per governar. Podrà ocupar poltrones, però no podrà governar. Podrà tenir poder, però no podrà tenir el govern [...] El nostre no és un projecte polític que tingui per vocació l’estabilitat espanyola. Si va bé per a Catalunya, parlem-ne. Si no, adeu-siau".
O sigui que Espanya no tindrà pressupostos el 2026, i Sánchez sabrà si pot comptar amb els vots de Junts quan els vegi en el marcador de les votacions del Congrés.
Això sí, l’únic respir per a Sánchez, acostumat a sobreviure, és que Junts no donarà suport a una moció de censura per fer president Feijóo i, per tant, ahir es va trencar un acord que ja no funcionava gaire. Per a la resta, si Sánchez sap navegar en aquestes aigües, aguantarà.
Per què ho fa això, Junts, més enllà de les raons que va donar ahir Puigdemont? És a dir, per què renuncia a la força més gran que té (a banda del poder municipal), que són els 7 famosos diputats de Madrid?
A veure, el 2023, Junts es va fixar unes expectatives molt altes, com ara dir que negociaria el conflicte polític Catalunya-Espanya en una taula a Suïssa. Qualsevol de nosaltres, també Junts, ja podia veure que era difícil arreglar un conflicte nacional de segles només amb dos partits parlant. Però si no posava el llistó molt amunt, no podia justificar pactar amb un partit que deia que no era de fiar i que havia donat suport al 155. En canvi, ara, dos anys després, cada dia que passa podem estar més a prop d’una convocatòria d’eleccions i Puigdemont vol que Junts hi vagi amb les mans lliures i ben separat d’Esquerra, que sí que forma part del bloc d’esquerres del Congrés. Mai que Sánchez avanci eleccions, Junts ja no hi serà. I això es deu, també, al fet que Junts se sent estalonat per les enquestes i els discursos d’Aliança Catalana. Per això, el càlcul de Puigdemont és que Junts ha de fer sentir la seva veu sense soroll aliè.
La qual cosa ens porta a una pregunta final. Per què Junts fa una jugada que recorda una altra renúncia sonada, la de marxar del govern de coalició amb Pere Aragonès? Per què Junts ha tornat a renunciar al poder o la influència que té? En part, perquè Puigdemont, vuit anys després, continua a l’exili, i haver de fer política normalment com si la situació fos normal, no és normal. Per tot això, Junts s’estima més renunciar a quotes de poder o d’influència però poder dir, com Jordi Turull avui a TV3, que “no complir amb Junts té conseqüències”. Les conseqüències que tindrà per a Junts aquest exercici en nom de la coherència, que deixen el partit temporalment lluny del centre del terreny de joc, estan per veure.
Bon dia.