De què han servit dinou trobades a Suïssa?
MadridCarles Puigdemont pensava el 2017 que el govern espanyol negociaria l'autodeterminació amb l'amenaça de l'1-O i, sis anys després, creia que ho podria fer gràcies a set diputats clau al Congrés i un mediador internacional. Però la unitat d'Espanya no es negocia ni amb un govern del PP ni amb un del PSOE. És la principal lliçó a extreure després de dinou trobades a Suïssa entre Junts i els socialistes, tal com ha revelat l'expresident català en la seva compareixença sense preguntes a Perpinyà.
Quan el novembre de 2023 Junts va signar l'acord de Brussel·les amb el PSOE per investir Pedro Sánchez, va presumir que havia pactat una fórmula de negociació diferent de la d'Esquerra: hi hauria un mediador i no es pagaria per avançat ni es donaria suport a canvi de res –tot i que els republicans també havien reivindicat la seva negociació amb mediació–. Dos anys després Puigdemont ha reconegut que els assoliments són qüestions menors que es podrien haver pactat en un despatx del Congrés. "No cal que anem a Suïssa perquè no s'apugin les quotes dels autònoms", ha admès. En definitiva, qüestions de fons com el català a la Unió Europea, la delegació de competències en immigració, l'amnistia efectiva i avenços en la resolució del conflicte polític no han arribat.
Després de dos anys reiterant que Junts no formava part de cap bloc al Congrés, aquest dilluns Puigdemont ha anunciat que Junts "trenca el suport al PSOE" i que ha decidit "exercir l'oposició". ¿Què estava fent fins llavors? ¿Formava part d'un dels dos blocs o no? ¿Ha donat suport al PSOE a canvi de res? El partit independentista tenia set diputats clau que li servien per, amb Sánchez a la Moncloa, ser rellevant i treure'n contrapartides, però ara que Podem s'ha desmarcat de la majoria de la investidura, han perdut valor. Mentrestant, els avenços en l'autodeterminació han sigut unes paraules de l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero –interlocutor del PSOE a Suïssa– que defensaven "avançar en el reconeixement de la identitat nacional de Catalunya".
El tacticisme
El tacticisme atribuïble a Junts a l'hora de bastir un relat que justifiqués una actitud a Madrid com la que li criticava a ERC es podria també atribuir al PSOE. Per què Sánchez encara no s'ha reunit amb Puigdemont? L'amnistia política –reconeixe'l com a interlocutor parlant-hi directament– seria una manera del president espanyol de demostrar que li importa retenir el suport de Junts, però la sospita a la formació independentista és que a la Moncloa mai li ha interessat que l'amnistia fos efectiva plenament. És a dir, Junts creu que a Sánchez ja li ha anat bé que el Tribunal Suprem posés bastons a les rodes. La seva tesi és que el retorn de Puigdemont acaba amb "l'anestèsia" de Salvador Illa a Catalunya i, per tant, perjudica ERC i el relat que la situació al Principat s'ha "normalitzat", com defensa el PSOE. En aquesta hipòtesi Junts sosté que el president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, ha aplicat uns terminis a l'hora de resoldre l'amnistia favorable als interessos de Sánchez: com més tard, millor.
Havent decidit que governarà sense pressupostos, per al president espanyol no canvia res, sobretot si Junts no s'avé a una moció de censura amb el PP i Vox. Així, podrà afrontar el període electoral que s'obre en algunes comunitats autònomes i, eventualment, els comicis a l'Estat, sense haver cedit ni un centímetre en l'autodeterminació de Catalunya.
