L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El nyap de la ministra Montero en un país de cultura masclista'
La llei redueix la pena mínima quan no hi ha agreujants. Per tant, això és un nyap parcial, benintencionat però nyap, dels que van fer la llei
Es va fer una llei per garantir la llibertat sexual (coneguda com la llei del només sí és sí) i resulta que està provocant resolucions judicials que rebaixen la pena a agressors sexuals de menors condemnats amb la llei d’abans. I això és així perquè la llei redueix la pena mínima quan no hi ha agreujants.
Per tant, això és un nyap parcial, benintencionat però nyap, dels que van fer la llei. De la ministra Montero i dels deu partits que li van donar suport al Congrés, tots menys el PP i Vox, que van votar-hi en contra, i la CUP, que es va abstenir.
Però Montero no assumeix cap responsabilitat i carrega contra els jutges acusant-los de masclistes.
“El masclisme pot comprometre la imparcialitat i la integritat dels sistemes de justícia, i aquests mateixos estereotips, aquest masclisme, poden fer que hi hagi jutges que apliquin la llei de manera defectuosa”
Que hi ha jutges masclistes ho hem vist massa sovint, i ho vam veure durant el judici de la Manada. Ho hem dit moltes vegades: la cultura democràtica d’un país no s’improvisa, demana generacions. I Espanya, en matèria de dominació del mascle, de superioritat legal del mascle, ve de la Inquisició, la Contrareforma i el franquisme, en què una dona havia de demanar permís al marit per treballar o per obrir un compte corrent, i la seva infidelitat estava específicament condemnada per la llei.
Ara bé, els experts ja van advertir que la llei tenia escletxes, i una llei que té escletxes no està ben feta. L’antic Codi Penal castigava una agressió sexual amb entre 6 i 12 anys de presó, mentre que la nova llei castiga aquest mateix delicte amb entre 4 i 15 anys. Han apujat el tram més greu, però han abaixat el tram més lleu, i per això els advocats dels agressors condemnats han demanat revisió. I l’han obtingut. (Una altra cosa és que avui ja siguin al carrer o ja tinguin un tercer grau, perquè depèn de l’autoritat penitenciària.)
Però hi ha un principi en la justícia que és que la llei ha de ser taxativa, clara; no es pot deixar el més mínim marge d’interpretació d’un jutge. A part que tots els juristes recorden que tothom té dret que se li apliqui la llei de la manera més beneficiosa penalment. I això és el que estan fent el jutges, ens agradi o no, que no ens agrada. Però hi estan obligats.
Així, ¿es pot tancar l’escletxa que permet reduir la pena a l’agressor? Difícil, perquè el dret obliga a aplicar la retroactivitat, i si s’endurís la llei només seria aplicable als delictes posteriors a la llei que ara es reformés, però no als anteriors.
En resum, aquí tenim una llei que és un nyap, que ha d’aplicar un poder judicial amb una cultura dominant conservadora, amb jutges que no deuen ser fans de la ministra Montero, que, al seu torn, ha demostrat una nul·la capacitat per a l’autocrítica.
Bon dia.
