L'Anàlisi d'Antoni Bassas: 'Puigdemont i Rufián piulades per un matí de diumenge'
L’anàlisi política només pot constatar ferum de corrupció al PSOE, supeditació del PP a Vox (aquesta setmana han d’acabar de decidir qui posen de president al País Valencià) i un equilibri polític tan precari que no dona resposta a les necessitats de la gent, precisament ara que seria fonamental que les xifres macroeconòmiques es traduïssin en polítiques a favor del bé comú
La setmana comença amb ressaca de l’anterior, cosa que ja parla prou del nivell d'alentiment o bloqueig general a què arriba la política catalana, sense pressupostos a la vista ni a Catalunya ni a Espanya, i sense que cap de les grans carpetes pactades per Junts i Esquerra amb els socialistes s’acabin de concretar.
Encara ahir, el president Puigdemont es va sentir en la necessitat d’explicar-se en una llarga piulada a X en què recordava coses com ara que “a Madrid no hi hem anat mai a fer amics ni a fer de catalans tan simpàtics que no parecen catalanes” o que “nosaltres vam complir, però les palanques del poder són totes exclusivament a les seves mans” i si no les fan servir, va recordar Trias i el seu “que us bombin a tots”.
No havia passat ni una hora que el diputat d'Esquerra Gabriel Rufián li replicava a la mateixa xarxa amb un altre tuit llarg: encapçalat per la frase: “Massa xapa per justificar que tombaràs tot això amb PP i VOX”. I a continuació, 23 lleis que s’han de votar al Congrés.
La negativa de Junts a continuar negociant a Madrid ha provocat que, segons que informa avui El País, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, viatgi aquesta setmana a Waterloo per reunir-se amb Puigdemont a veure què passa amb les lleis relacionades amb la legislació laboral o les polítiques energètiques. Els dos últims anys, la relació Foment-Junts ha estat fluida i Foment tem perdre ara un partit que pot defensar alguns dels seus interessos. I per la seva banda, Rufián continua en mode “jo ja us vaig dir que això acabaria amb Junts fent costat a la dreta i la ultradreta”, cosa que, de moment, no ha passat i pel que fa a una moció de censura en favor de Feijóo, Junts ja ha dit que no passarà.
Tot això és profundament cansat i lent, en un món que corre molt i s’ha posat molt car, i amb una societat cada vegada més exigida i justa de diners. Mirin el que diu, en una altra piulada, l’alcalde de Girona, Lluc Salellas:
“Des que vaig ser nomenat alcalde no hem viscut cap pressupost de la Generalitat ni del govern espanyol. Camí dels tres anys que els municipis veiem com es prorroga tot i se’ns exigeix molt més”.
En aquestes condicions, l’anàlisi política només pot constatar ferum de corrupció al PSOE, supeditació del PP a Vox (aquesta setmana han d’acabar de decidir qui posen de president al País Valencià) i un equilibri polític tan precari que no dona resposta a les necessitats de la gent, precisament ara que seria fonamental que les xifres macroeconòmiques es traduïssin en polítiques a favor del bé comú.
Bon dia.