L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Puigdemont: els vots de Junts a canvi de què?'

Si Pedro Sánchez vol tornar a ser president, ja pot afanyar-se a trucar a Junts avui mateix parlar-hi d’amnistia i de referèndum, per començar

Començo pel final: si Pedro Sánchez vol tornar a ser president, ja pot afanyar-se a trucar a Junts avui mateix i parlar-hi d’amnistia i de referèndum, per començar. Si no, si avui em pregunten què crec que passarà, els dic que el més probable és que anem a una repetició de les eleccions.

Perquè Junts no vol donar els vots a Pedro Sánchez sense cobrar per avançat. Recordin que el president Carles Puigdemont es va referir a Pedro Sánchez com “un tio a qui no li compraries ni un cotxe de segona mà”. Per tant, només donaria els vots a canvi d’amnistia o de referèndum, o de les dues coses alhora. Veient la capacitat de resistència de Sánchez i el seu discurs triomfalista, de guanyador havent perdut, sembla que intentarà negociar amb Junts. 

Perquè, si no, al PSOE l’acabaran pressionant perquè s’abstingui i faciliti la formació de govern al cap de la llista més votada, és a dir, a Feijóo, en nom de l’estabilitat. Per sentit d’estat. Amb això, Pedro Sánchez hauria de dimitir de secretari general del PSOE i anar-se’n a Brussel·les, en un càrrec internacional, com ara de secretari general de l'OTAN. Sánchez ha de triar, si el deixen: o explicar als espanyols que Espanya és més diversa del que el PP i Vox diuen o acomiadar-se de la Moncloa.  

I és que la nit d’ahir va ser ben curiosa. Estaven més contents els socialistes havent perdut que el PP havent guanyat. En tenien motius: l’esquerra espanyola (i catalana) es va mobilitzar molt perquè no guanyessin el PP i Vox. Per això Sánchez no només no va felicitar el guanyador, sinó que també va dir que Feijóo era el perdedor perquè els vots i els escons que no són del PP i Vox sumen més.

El PP ha gestionat molt malament les expectatives de victòria (va arribar a parlar d'obtenir 160 escons i n’han estat 136) i Feijóo ha fet una campanya molt dolenta. A sobre, ahir a la nit va sortir al balcó i la gent cridava el nom d’Ayuso. I, a l’hora de buscar suports per formar govern, té més marge de maniobra el PSOE que no pas el PP. 

I què es pot dir dels independentistes? Esquerra ha perdut la meitat dels escons, Junts ha aguantat però ha quedat cinquena (fins i tot per darrere del PP) i la CUP desapareix del Congrés. La segona patacada en dos mesos. El PSC, guanyador per la porta gran. Socialistes i Sumar-En Comú Podem, vot útil. I, tot i això, Esquerra i sobretot Junts tenen la clau de l'estabilitat d’Espanya.

La llista independentista a Sánchez és llarga. Junts podria arribar a demanar l’alcaldia de Barcelona que el PSC li va arrabassar. Esquerra pot demanar que els socialistes catalans deixin governar Aragonès. Referèndum i amnistia, finançament, llengua i trens. S’ha obert una finestra d’oportunitat.

Una última cosa. Les enquestes. La de l’ARA la va clavar bastant i la vam publicar el 8 de juliol.

L'esquerra aguanta i barra el pas a PP i Vox. Però és que si parlem de resultats, al PP li donàvem entre 125 i 140 escons i n'han estat 136. Al PSOE, entre 110 i 130 i n'han estat 122. I la interpretació que en vam fer: “L'empat entre els blocs tornaria a donar la clau de la Moncloa a l'independentisme”.

Bon dia.

stats