L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La reunió del català amb Espanya'
Illa ocupa tot l’espai polític que pot, i avui ha guanyat un metre més amb aquesta invitació amable per acostar-se al català, en viu contrast amb l’agressivitat d’Ayuso. Ara Illa ha de ser conseqüent, i parlar sempre en català quan fa un acte a Catalunya. I si encara volgués ser més conseqüent hauria de demanar que el català sigui tant d’obligat coneixement com ho és el castellà. La resta està bé, però pot acabar quedant-se en uns jocs florals
El PP és un partit hostil a la llengua catalana, i el 2025 hem de sentir coses com ara “Si parlen en català m’aixeco i me’n vaig” (Ayuso, Madrid) o “És una mica rídícul” l'ús dels auriculars (Moreno Bonilla, Andalusia). A veure, quan Illa i Ayuso es troben en una reunió és normal que parlin en castellà, que és la llengua que saben tots dos. Però quan Illa fa de president i Ayuso fa de presidenta estan ostentant la representació pública, ell d’un país amb llengua pròpia i ella d’una comunitat autònoma.
Això que dic és fàcil d’entendre, però Ayuso és una buscabregues i el PP necessita excitar els baixos instints ultranacionalistes espanyols, perquè demà passat es manifesta a Madrid sota el crit de “Màfia o democràcia”, amb el benentès que el PP vol democràcia, no màfia, malgrat els nombrosos casos de corrupció que han portat càrrecs del partit davant dels tribunals i a la presó, i malgrat que Feijóo està retratat amb un mafiós.
Per això Ayuso ha dit coses com aquesta: “El que fan és utilitzar el català per fer provincianisme amb el secessionisme, que no és cap altra cosa que una corruptela que no penso pagar des de la Comunitat de Madrid”.
Amb aquest ambient s’ha celebrat avui a Barcelona la conferència de presidents autonòmics.
El president Illa ha rebut tots els seus homòlegs a les portes del Palau de Pedralbes, incloent-hi, esclar, Ayuso, a qui, com veuen, li ha demanat que anés passant, enmig d’aquesta expectació de quan tots ens posem a llegir gestos i a interpretar-los. I si congelem un moment la salutació, veurem com tots dos premen les mandíbules, dissimulant la incomoditat amb un somriure diplomàtic.
Després han arribat Pedro Sánchez i el rei Felip de Borbó, per aquest ordre, i després de saludar tothom, el monarca i els presidents s’han fet la foto oficial de la trobada. El subtext és clar. Primer, les autonomies son cafè per a tothom. I segon, a Catalunya hi ha prou “normalitat” perquè el rei, el president del govern espanyol i tots els presidents autonòmics es puguin reunir sense grans manifestacions. Pensin que dies abans de l’1 d’octubre del 2017 aquí a Pedralbes es va produir la reunió entre el coronel de la Guàrdia Civil Pérez de los Cobos i el major Trapero, en presència del president Puigdemont, per parlar del desplegament policia per al dia del referèndum.
En canvi, avui no es perdin la reivindicació del català que ha fet Salvador Illa davant dels mitjans de tot Espanya i en presència del president espanyol:
“El català és una llengua oberta, és una invitació a conèixer-la, a disfrutar-la, a viure-la, a compartir-la, a aprendre-la, a usar-la. I crec que és un símbol, un gest, una expressió de la pluralitat de la realitat del nostre país que puguem en aquesta Conferència de Presidents usar les llengües oficials. Entendre això és entendre Espanya”.
Illa ocupa tot l’espai polític que pot, i avui ha guanyat un metre més amb aquesta invitació amable per acostar-se al català, en viu contrast amb l’agressivitat d’Ayuso. Ara Illa ha de ser conseqüent, i parlar sempre en català quan fa un acte a Catalunya. I si encara volgués ser més conseqüent hauria de demanar que el català sigui tant d’obligat coneixement com ho és el castellà. La resta està bé, però pot acabar quedant-se en uns jocs florals.
Bon dia.
