L'equinocci de primavera: tot allò que ens cal saber de la nova estació

BarcelonaPrimavera del 2015

La primavera astronòmica ha arribat quan faltaven exactament 15 minuts per a la mitjanit. La nova estació tindrà una duració de 92 dies i 18 hores i s'acabarà el dia 21 de juny.

La primera lluna plena serà el dia 4 d'abril, jornada en la qual es produirà un eclipsi total de lluna que no serà visible des de Catalunya. EL diumenge 29 de març hi haurà el canvi horari, amb el qual recuperarem l'horari d'estiu.

Què és l'equinocci?

L'equinocci de primavera i de tardor corresponen justament al moment en el qual el sol es troba en la perpendicular, sobre l'equador. En realitat l'equinocci correspon a un instant de temps que succeeix en una hora concreta, el moment en el qual l'equador queda totalment exposat als rajos solars, on fan un angle de 90º. Podríem dir que la Terra no "s'inclina" en aquest moment ni cap a l'hemisferi nord ni l'hemisferi sud.

El dia de l'equinocci el Sol fa un angle de 90º al migdia a l'equador, però a Barcelona aquest angle és de 49º. Cal recordar que el dia del solstici d'hivern els rajos arriben especialment inclinats, amb un angle de tan sols 25º al migdia a la capital catalana, mentre que pel solstici d'estiu aquest angle arriba a ser de fins a 72º.

El perquè de les estacions

Les estacions de l'any no es deuen al fet que el Sol estigui més o menys lluny de la Terra, sinó al fet que la Terra està inclinada, i que a més es mou al voltant del Sol al llarg de l'any.

La inclinació de l'eix de rotació de la Terra és de 23,5º respecte del pla definit per la trajectòria de la Terra al voltant del Sol. Aquests dos factors impliquen que, a l'estiu, l'hemisferi nord quedi més encarat o exposat als rajos solars que l'hemisferi sud, i que per tant rebi més energia. A l'hivern passa justament el contrari, és l'hemisferi austral el que queda encarat cap a Sol. Si l'eix de la Terra no estigués inclinat no hi hauria estacions.

El dia i la nit tenen un durada molt similar, però no igual

La paraula 'equinocci' significa literalment 'nit igual', i fa referència al fet que dia i nit en aquesta jornada tenen la mateixa duració, 12 hores a bona part del planeta. Si mirem, però, la duració exacta de les hores de sol a Barcelona podem comprovar que avui és lleugerament superior, concretament de 12 hores i 10 minuts. Va ser el 17 de març quan vam tenir 12 hores de dia i 12 de nit, una data però que varia d'un indret a l'altre del planeta en funció de la latitud.

En qualsevol cas, el cert és que la duració del dia i la nit avui són molt similars arreu del món, tot i que no exactament iguals a causa de la refracció de la llum que fa que l'extrem superior del Sol sigui visible alguns minuts abans que arribi realment a l'horitzó durant la sortida de sol, i també uns minuts després a la posta, però també a causa de la definició estricta del moment de la "sortida" i la "posta" de sol.

Cal recordar, finalment, que a partir d'ara al pol Nord es passa d'una nit de sis mesos de duració a un dia de sis mesos, i al pol Sud passa justament la inversa.

Com serà el temps aquesta primavera?

De moment els primers dies de la primavera ens portaran un temps més aviat hivernal. Els models estacionals de tendències mensuals de la NOAA no preveuen de moment grans anomalies pel que fa a les temperatures de cara als mesos d'abril, maig i juny. Sí que insinuen, en canvi, que l'abril i el maig podrien ser més eixuts de l'habitual al nostre entorn.

Recordeu que a www.ara.cat/meteo hi trobareu la previsió per al vostre municipi.