Marc Roca: “Actualment costa trobar alguns perfils laborals, sobretot a les feines més dures”

Marc Roca Banet és, des del setembre, secretari territorial de Pimec Tarragona. Amb una trajectòria empresarial en els sectors de muntatges elèctrics, gas, climatització, fontaneries i energies renovables, i també en la producció de pèl·let i estella forestal com a recurs energètic, ha estat gerent de l’Agrupació per a la Promoció del Port de Tarragona (Apportt). Ha treballat també en entitats públiques impulsant projectes de sobirania energètica i desenvolupament local a Rocafort de Queralt –localitat de la qual va ser ser alcalde vuit anys– i a la Conca de Barberà.

Com han estat aquests primers mesos com a secretari de Pimec Tarragona?

— Ja m'esperava el que he trobat. No coneixia la casa a fons, però vinc de fer de gerent de l'agrupació d'empreses del Port de Tarragona i el funcionament i els objectius eren similars als que m'he trobat aquí a Pimec. Hi haig de dedicar moltes hores, però m'ho estic passant molt bé en aquesta nova aventura laboral. Crec que hem de treballar en aspectes que potser fins ara no estaven del tot treballats.

Quines serien les prioritats d'aquests propers anys?

— Pimec és una entitat amb una progressió constant i, a més, des del 2015 ha fet una progressió tant d'implantació territorial com de socis. Aquesta és la línia a seguir. La marca que representem és molt potent, aporta valor, i aquesta qüestió s'ha de visualitzar també, ho han de veure els potencials socis. Evidentment som una patronal de la petita i mitjana empresa, i això també implica que hem de ser útils per al petit autònom i hem de fer que se sentin correctament representats per Pimec.

Quan va prendre possessió va afirmar que vol enfortir el paper de Pimec com a referent territorial i ser veu de les pimes i els autònoms. Com creu que es pot potenciar aquest paper?

— Potenciar vol dir també que puguem tenir més afiliats. Tenim una entitat forta, oferim uns serveis molt interessants que moltes vegades els nostres associats desconeixen. Ens hem d'explicar més, sobretot el que aportem i com lluitem per ells a l'hora d'intercedir davant del govern estatal o l'administració catalana. Ara també tenim representació a Europa.

Quants socis són ara a Pimec Tarragona?

— Entre socis directes i socis indirectes, estem entre 9.000 i 10.000.

Com és actualment la salut del teixit empresarial tarragoní?

— La paraula clau és competitivitat. La competitivitat del teixit empresarial tarragoní es troba, com la de la gran majoria del teixit empresarial del país, amb el problema de la falta de talent, de treballadors implicats, formats i motivats. Actualment costa trobar alguns perfils laborals, sobretot a les feines més dures. Els treballadors busquen legítimament feines en què no hi hagi un desgast ni físic ni mental.

Darrerament s’han queixat de l’augment de les baixes laborals.

— De fet, això està lligat estretament amb el tema de la competitivitat. Hem de pensar que en deu anys s’ha duplicat l'absentisme laboral. Els perfils de treballadors no han canviat tant en una dècada. No podem donar les culpes als treballadors directament, sinó que hem de treballar per poder identificar correctament les causes d'aquest absentisme laboral i posar-hi remei. Per exemple, l'habitatge. Des del lloc on un treballador pot pagar un habitatge fins a arribar a la feina necessita un desplaçament important, i ara mateix tenim a Catalunya un gran problema de la mobilitat. Cada dia veiem els problemes que genera Rodalies, tenim una AP-7 constantment col·lapsada. Tot això afegeix un esgotament físic i una pressió mental a tots aquests treballadors.

La burocràcia de l’administració també és un problema per als seus associats?

— Evidentment. Els nostres associats ens fan arribar les traves que els posa l’administració. Tràmits que es podrien solucionar en dos dies s'eternitzen durant mesos. ¿Com vols que funcioni correctament la maquinària de l'administració si hi ha dades que ja tenen i que te les demanen desenes de vegades?

El Verifactu, el sistema que ha de permetre a les empreses i als autònoms enviar informació sobre factures en temps real a Hisenda, que havia d'entrar en vigor el 2026, al final s'endarrereix un any més.

— Les microempreses diuen "sisplau, no em compliqueu més el dia a dia". El Verifactu l’identifiquen en aquesta clau. Sí que és veritat que, si es fa correctament, el Verifactu ha d’agilitzar tots els tràmits de facturació. Ara, la imposició de dates i terminis genera inquietuds entre els nostres associats, que no ens diuen que no vulguin aplicar el Verifactu, sinó que se'ls doni més temps per fer-ho de manera progressiva.

Quins són els sectors prioritaris on atraure inversions al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre?

— Tenim un problema amb la mobilitat, que és importantíssima a l’hora d’atraure inversions. El que vol qualsevol empresari que plantegi un projecte de cert calat són línies de comunicació àgils i diversificades. També hem de tenir sòl disponible per a totes aquestes inversions. Moltes vegades, quan es plantegen segons quin projecte i segons quina inversió ens trobem amb un no ja d'entrada d'algun sector de la societat, que aixeca més la veu que no pas els que hi estaríem d'acord, i que fa que les coses s’alenteixin. Aquí sí que l'administració hi té molt a dir. Abans d'anunciar segons quines inversions o segons quins projectes, s'hauria de fer una prospecció bastant més ajustada i comunicar-se directament amb els agents del territori per poder arribar a tenir un escenari adequat per a quan aquestes inversions aterrin.

Quins serien els projectes estratègics dels propers anys aquí al territori des del punt de vista de Pimec?

— Per exemple, l’estació intermodal. Crec que en aquest tema hem d'actuar com a lobi territorial. I per fer-ho necessitem que tothom tingui una mirada llarga, global, generosa. Si ens ho mirem tot amb generositat i ens ho mirem tot com un tot territorial, tots els projectes quedaran multiplicats, reforçats.

Per acabar. Un dels reptes d'aquests propers anys és la transició verda, la descarbonització. Les empreses estan fent els deures?

— Les empreses de Tarragona tenen un problema important. Se’ns demana una electrificació i una transició verda que han d'anar més enllà de posar plaques fotovoltaiques, que també ajuden a la productivitat i a la competitivitat. Si anem cap als polígons químics i al port de Tarragona, la necessitat d'electricitat serà ingent els pròxims anys. Necessitem que aquesta electrificació sigui ràpidament possible, perquè ens trobem amb les contradiccions que molta gent no vol una línia de molt alta tensió però tampoc no vol cremar petroli i tampoc plaques solars. Les empreses i les entitats del territori ens hauríem de mirar al mirall i preguntar-nos com gestionem aquestes contradiccions. Jo personalment també les he gestionat, i al final la conclusió és que l'electrificació és imprescindible per deixar de cremar petroli. Projectes com la transformació en combustibles sostenibles o de menys incidència amb el CO₂ també s'hauran de tenir en compte, perquè crec que l'electrificació al 100% no serà possible, almenys en els pròxims anys. Parlo a nivell personal, però a nivell de territori hem de fer el mateix exercici.