Arqueologia

Caçadors de pintures rupestres

Així és com dos veïns de Capçanes van aconseguir que es fessin públics els jaciments més importants de Catalunya

5 min
En Mario i en Lluís davant de les pintures rupestres de Capçanes

CapçanesFa falta molta imaginació per posar-se en la pell dels nostres avantpassats de fa 10.000 anys, però en Lluís Pena i en Mario Sedó en tenen. També van sobrats de curiositat. Fa poc més d'onze anys algú els va revelar un secret que afectava el seu poble, Capçanes (Priorat): segons els van dir, s'hi havien trobat unes pintures rupestres molt importants i fins i tot estaven documentades, però era impossible veure-les perquè l'emplaçament no s'havia fet públic. Era l'any 2012. La direcció general de Patrimoni Cultural de la Generalitat i l'Ajuntament de Capçanes coneixien perfectament el lloc de totes les pintures des de feia sis anys, però per motius que no han sabut aclarir encara no les havien protegit i, per tant, no podien fer-lo públic.

Aquests dos veïns de Capçanes no estaven gens d'acord que es mantingués el secretisme perquè consideren que "les pintures rupestres són patrimoni i el patrimoni és de tots i se li ha de donar vida". De manera que en Lluís i en Mario van començar a fer càbales d’on podien ser les misterioses pintures.

De seguida van pensar en la serra de Llaberia, el conjunt muntanyós que separa el Priorat del Baix Camp. Roba de muntanya i cap amunt. El sentit comú els deia que les pintures havien de ser en espais on els nostres avantpassats hi passessin temporades, és a dir, que s’hi havia d’estar a gust. "En aquella època feia molt més fred... així que era difícil que fossin a la cara nord", explica en Mario Sedó, que fa de bomber però va estudiar arqueologia. Així que la recerca es va centrar per les zones on tocava més el sol. També van imaginar que seria més fàcil que els antics habitants d’aquelles contrades busquessin espais protegits del vent, amb bona visibilitat per si s’acostava algun depredador i, si era possible, amb aigua a prop. El cercle s'anava estrenyent.

Una de les pintures rupestres trobades a Capçanes

Pintures de més de 10.000 anys

Amb aquestes quatre idees van començar a sortir cada diumenge per anar pentinant les muntanyes. Quan veien un espai que podia reunir aquestes característiques es concentraven en les parets, intentant trobar-hi alguna pintura rupestre. El seu sentit comú i la seva insistència van tenir recompensa i entre el 2015 i el 2016 les van trobar totes. Aquell tresor amagat era entre el barranc de la Vall i el de Parellada. Hi ha fins a dinou conjunts de pintures, les més antigues de les quals poden tenir 10.000 anys d'història. Es destaca un mural de 27 figures on algú va voler deixar constància del que sembla una batalla entre humans. També hi ha un impressionant brau de 54 centímetres, un dels més grossos que s'han documentat fins ara.

Contents per l'èxit, els dos veïns de Capçanes van arribar a la conclusió que si havien trobat aquelles pintures, n'hi podia haver més. I van continuar buscant. En van trobar nou més. Amb tota aquesta informació, calia lliurar la batalla als despatxos. "Quan les vam tenir totes vam avisar l'Ajuntament que si ells no ho feien públic, nosaltres trucaríem als mitjans de comunicació i ho explicaríem tot", recorda en Lluís Pena. L'amenaça va funcionar i l'any 2016 l'Ajuntament, amb la col·laboració de la direcció general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, va protegir els jaciments i va fer pública la part més important de la troballa. Es tracta, ni més ni menys, del conjunt de jaciments de pintures rupestres més gran de tot Catalunya. En realitat, l'honor d'haver trobat aquestes pintures pertany als escaladors i estudiosos Juan Antonio Serrano i Laura Martínez, que són els qui les van descobrir l'any 2006. El que ningú sap és quant de temps hauria trigat el servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat a fer pública la troballa sense l'empenta dels dos veïns del poble. "No sabem per què en el cas de Capçanes es va trigar tant", explica l'actual cap de servei, Maite Miró, que assegura que "normalment és triga molt menys".

Miró explica que "de tant en tant" hi ha escaladors i excursionistes que els avisen que han trobat pintures rupestres. Quan això passa, el servei de Patrimoni hi envia especialistes perquè confirmin que les pintures són reals (de vegades són taques que han sortit a les pedres) i, en cas afirmatiu, "es documenten de seguida". Després toca decidir si es protegeixen i es fan públiques o si es deixen allà on són. A Capçanes, per exemple, dels dinou conjunts que hi ha documentats, només se'n poden visitar set. Per decidir si s'ensenyen o es mantenen en secret "cal valorar si val la pena o no, si aporten alguna cosa més i també cal tenir en compte si són en un lloc accessible", explica Miró.

Poques visites

Els jaciments de Capçanes, tot i la seva importància, continuen passant gairebé inadvertits. Fins i tot a la gent del mateix poble els ha sobtat la transcendència de la troballa. "A casa ens vam quedar de pedra quan la nostra filla, la Kènia, ens va ensenyar el llibre de primer d'ESO on es parlava de les pintures de Capçanes", explica l'Eva Vernet, veïna del poble. Els jaciments que sí que estan protegits es poden visitar un cop al mes, després de fer la reserva per internet. Però el sistema no acaba de funcionar perquè no se'n fa difusió i, a més, si venen turistes al poble i volen veure les pintures no ho poden fer si no han demanat hora amb antelació per internet.

L'actual alcalde de Capçanes, Sergi Barceló, vol modificar el sistema i permetre que també es pugui adquirir l'entrada per visitar les pintures rupestres des del mateix poble. De fet, tot i el valor que tenen les pintures, hi ha poques visites. "Actualment, només venen a visitar els jaciments les persones que ja el coneixen", lamenta Barceló. "Li volem donar forma i el ressò que mereix perquè no és qualsevol jaciment, és el més gran de tot Catalunya", explica. Des de l'Ajuntament estan buscant la fórmula per poder donar un impuls a aquestes visites i fins i tot incloure dins l'oferta turística els cellers o les casetes de pedra seca que hi ha al poble, així com les rutes per fer senderisme.

Patrimoni Mundial des del 1998

L'any 1996, sis comunitats autònomes –Andalusia, l'Aragó, el País Valencià, Múrcia, Castella-la Manxa i Catalunya– van treballar plegades per documentar les pintures rupestres i proposar a la Unesco que fossin considerades Patrimoni Mundial. Dos anys més tard, en una reunió celebrada a Kioto (Japó), es va decidir inscriure els 757 jaciments proposats a la llista de Patrimoni Mundial com a art rupestre de l'art mediterrani de la península Ibèrica. D'aquesta llista, 66 conjunts rupestres eren a Catalunya i estaven dividits en dos grans grups: els que majoritàriament es trobaven a la demarcació de Tarragona (que formen part de l'art llevantí) i els que es trobaven a la demarcació de Lleida (art esquemàtic). Des d'aleshores, només a Catalunya, s'han trobat 73 jaciments nous, 56 dels quals a la demarcació de Tarragona, 16 a la de Lleida i un a la de Barcelona. De tots aquests, es destaquen especialment els de Capçanes i el de Cocó de la Gralla, al Mas de Barberans (Montsià). Totes aquestes troballes, posteriors al 1998, no són incloses a la llista de Patrimoni Mundial.

Les pintures de Capçanes estan repartides per diferents abrics i agrupades segons el que representen: hi ha exemplars faunístics, com cérvols, cabres i el gran bou dibuixats "amb gran detall i realisme", segons l'informe presentat l'any 2019 a les primeres Jornades Internacionals d'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la península Ibèrica, celebrades a Montblanc. En aquella trobada, encapçalada pels investigadors Ramon Viñas i Albert Rubio i per l'arqueòloga Elisa Sarrià, també hi van participar Lluís Pena i Mario Sedó. A més de les representacions d'animals, també hi ha figures humanes i algunes de considerades rituals o cerimonioses. Finalment, cal destacar les de caràcter bèl·lic, com l'escena que sembla representar una matança o un sacrifici humà i que, segons Viñas i Sarrià, són "el document nou més extraordinari per al coneixement de l'art llevantí a Catalunya". Els dos investigadors asseguren que "aquest mural centrat en figures humanes d'estil realista representa un document únic per a la investigació, des d'una perspectiva antropològica, social i etnogràfica".

stats