“Quan creixes anant a buscar tomàquets amb l’avi, ho fas també amb uns valors i amb una identitat gastronòmica”. Martí Mestre Domènech és un jove cuiner format a la Università di Scienze Gastronomiche di Pollenzo, a Itàlia, que ha tingut la sort de tenir escola a casa, al Priorat. “Que l’altre avi i la mare estiguessin al capdavant de l’Hotel Hostal Sport em va despertar definitivament la curiositat per la gastronomia”. Avui, amb el seu col·lega Andrea Picchione, a qui va conèixer a les aules de la universitat del moviment slow food, fan de cuiners nòmades; viatgen al lloc, el llegeixen, el comprenen, i després el cuinen de la manera més honesta i sincera, amb “minimalisme contundent”, matisa. A la universitat va aprendre que “la gastronomia ho és tot perquè hem evolucionat a través del menjar”. I afegeix: “Cuinar és prendre consciència del món en què vivim; és un procés de transformació d’aliments que comença amb un tubercle”.
La seva és una generació que fuig d’itineraris laborals convencionals. Estudiant, s’alimentava en part de l’hort que cultivava amb Picchione. Es feien “compres misterioses” l’un a l’altre i cuinaven cada dia amb passió desmesurada. Plegats van viatjar a Rancho Tehuan, Mèxic, per treballar en una cuina de fum, a base de llenya, en una reserva natural amb horta orgànica. “Allà hem après de convivència, d’antropologia, sobre el perquè de les coses. Hem matat un bou a les set de la tarda i l’hem cuinat per a dotze persones a la nit. La taula, la música i el mescal ens van fer unir, i l’endemà ens van convidar a una celebració familiar seva”. A l’Sport, a Falset, han mostrat els seus dots culinaris en diferents ocasions, posant al plat el delta de l’Ebre o fent contemporani el mar i muntanya. Òbviament, creant harmonies amb vins de la DO Montsant i la DOQ Priorat, però també emprant-los d’ingredient per cuinar.
“Vivim amb els ganivets a la motxilla, desarrelats, amb l’amistat i el respecte entre nosaltres dos per davant. La suma de tècniques i cultures ens fa créixer gastronòmicament i personalment”, revela. Planegen viatjar al Japó al març, mentre confirmen bolos a quatre, sis o vuit mans, per als pròxims dies i setmanes; el boca-orella ja ha fet la seva màgia i els arriben propostes pop up d’arreu. Després de l’adrenalina als fogons, el xef prioratí necessita refugiar-se durant setmanes; ho ha fet als Alps italians i al centre de França fent de pastor i elaborant formatges. El seu consell per als joves: “Cuinar, anar al mercat a comprar amb amics, gaudir de l’atmosfera d’un sopar amb bons aliments i vi. Tenim la responsabilitat de donar importància a això que som i de passar les receptes de les àvies a les pròximes generacions”.
