L’altra catedral del Camp
L'Esglèsia de Sant Andreu de la Selva del Camp és una de les millors mostres de l’arquitectura del Renaixement,
Selva del CampEstimat lector, potser deu recordar –al darrer número d’aquest Camp de Tarragona – l’escrit dedicat a Alcover i el bitllet de 50 euros. Si pot, torni a agafar el bitllet. Recordarà, repassant-lo amb el tacte, que aquest paper moneda està il·lustrat amb elements vinculats al Renaixement, com la resta dels bitllets d’euro, dedicats als estils artístics del Vell Continent.
Al Camp de Tarragona, a diferència d’altres punts del Principat, tenim la sort de disposar d’elements i exemples renaixentistes –dins del camp de les arts– força reeixits: Reus, Tarragona, Valls, Mont-roig del Camp, Santa Coloma de Queralt, el monestir de Poblet, el monestir de Santes Creus, la cartoixa d’Escaladei o Torredembarra. Afegint-hi, òbviament, Alcover i eliminant-ne, també òbviament, la Selva de Camp. Una vila que és l’epicentre d’aquest escrit i seu de la Catedral del Camp, aka l’església de Sant Andreu.
Amb unes arrels que ens aproximen a la capella romànica que existia en el mateix terreny on ara s’aixeca Sant Andreu, amb la mateixa advocació, al seu voltant va situar-se el primer fossar de la vila i un nàrtex o porxos on es reuniren el comú de la vila i la nostrada i enyorada Comuna del Camp.
Pere Blai i el rector de Tivissa
El mal estat d’aquesta primitiva església i la seva reduïda dimensió, a més de suposar un element força deteriorat pel pas del temps i altres avatars de la història, propiciaren la desaparició de l’edifici romànic i l’inici de les obres d’un nou temple al gust de l’època.
Ho van encarregar, tant el projecte com les obres, a Pere Blai –que també el recorden de l’anterior article alcoverenc i d’obres com la façana del Palau de la Generalitat de Catalunya–, i va comptar amb la participació del rector de Tivissa, Jaume Amigó. Que com el Rector de Vallfogona, dedicava les seves hores mortes a altres motivacions més enllà de les estrictament religioses. Tots ells són caps de cartell de l’Escola del Camp.
Tot i les dificultats de les obres, que s’allargaren força en el temps i, en realitat, mai s’arribaren a acabar, el temple selvatà és una de les millors mostres de l’arquitectura del Renaixement, i de l’Escola del Camp per contacte, de què disposem a Catalunya. L’església consta d’una nau, de planta rectangular, amb capelles laterals comunicades. Arcs de mig punt i voltes de canó amb llunetes, a més d’una àmplia tribuna alta situada damunt de les capelles laterals.
Sobre tambor
La novetat més important aplicada a Sant Andreu per Blai i Amigó és l’ús d’una cúpula sobre tambor, insòlitament amagada en el presbiteri. Juntament amb la capella del Santíssim de la seu tarragonina, que és de la mateixa autoria, es tracta de les primeres sobre tambor de la Catalunya renaixentista.
Ja hem dit que les obres no arribaren a bon port, especialment amb la no execució d’una portada principal. Un fet que converteix Sant Andreu de la Selva del Camp, curiosament, en un dels temples més rellevants del seu temps però més impossibles de retratar o fotografiar dignament. No ho podem tenir tot!
