A alguns lectors d’aquesta carta els passarà igual que a mi, que no sabran què vol dir la paraula metavers. Per definir-ho ras i curt: l’experiència del metavers es viu a través d’unes ulleres immenses de forma rectangular. Si els dos personatges porten aquests aparells, es poden veure i comunicar cara a cara d’una manera virtual. Vull dir que encara que una de les dues persones estigui a Austràlia, la sensació és que la tens el teu costat. Fins aquí, res a dir. Però, esclar, em pregunto si val la pena aquest invent quan el millor de la vida és viure-la d’una manera real. Veure la persona que estimes a prop teu però que en realitat estigui lluny diria que és enganyar els teus sentiments. Sembla que estem entrant en una fase vital en què els sentiments no tenen cabuda. Quin error! De què em serveix tenir a prop una persona estimada quan en realitat està a molts quilòmetres de mi? Ho sento com una presa de pèl. No renuncio al progrés però no oblido les meves arrels de la vida. Fer volar coloms diria que no ajuda gens ni mica a viure la realitat. Sempre penso que en el moment just de morir-te deus pensar: quina sort haver viscut el que he viscut. Un instant que no té res a veure en el món virtual que ens volen imposar. Val la pena tenir-ho en compte. Vivim una vegada.
ALBERT ALTÉS SEGURA
LLANÇÀ
Brussel·les ha de posar límit
Crèiem que seria possible. “Tots amb Ucraïna!” era el lema fa quatre mesos. Avui estem tots immersos en la guerra. A les nostres latituds, econòmica; a Ucraïna, a més, aterridora.
En qualsevol conflicte els malvats es lucren amb el dolor aliè i aprofiten per apujar preus. Aleshores la fortalesa inicial flaqueja, sorgeixen dubtes i abandonem els principis. Per això Europa ha de prendre el control i intervenir els mercats verificant els marges de beneficis empresarials que s’estan engrandint per cobdícia desmesurada; si no ho fa, la solidaritat amb Ucraïna decaurà. Si decau, el xantatge de Putin triomfarà i, si triomfa, hi haurà futures invasions. Europa no tindrà pau.
Quan la realitat econòmica s’imposa, els drets humans callen. Per evitar-ho, Europa ha de limitar preus o establir nous impostos convertibles en vals bescanviables per aliments i serveis de primera necessitat per als més desemparats.
MIGUEL FERNÁNDEZ-PALACIOS GORDON
MADRID
Feminisme: ‘keep talking’
En plena onda del Me Too, una època en què els feminismes es reivindiquen cada cop amb més virulència, on veus enginyoses i agudes reclamacions de drets… encara ens podem sorprendre. Et trobes amb les teves amigues de sempre, ben entrades a la trentena i amb una generosa satisfacció vital, quan, de cop, plof!, surten els secrets més ben guardats, els que fan més mal, i arriba l’allau de llàgrimes. Que a mi em va tocar el cul un paio a l’ascensor quan tenia 11 anys i per això sempre vaig per les escales, que a mi a l’autobús un tio em va perseguir per engrapar-me, que un va abusar de mi amb 13 i no dono més detalls perquè no m’atreveixo ni a parlar-ne, que tinc depressions recurrents perquè amb 14 em van...
I en aquest moment et dius: quant de dolor hi ha amagat, quant patiment. I penso en totes aquelles persones que de vegades es queixen del feminisme i li resten importància, i em dic: mare meva, sort que hi és, sort que els nostres nens i nenes no coneixeran aquest silenci que hem patit altres generacions. Keep talking, please.
CARLA PASCUAL ROIG
BARCELONA
