Cartes a la Directora

Com a mare de dues criatures, vull expressar que no totes les famílies estem conformes amb aquest inici escolar: ni les temperatures són acceptables, ni l’organització mixta lectiva-lleure permet dur a terme activitats pedagògicament rellevants per part dels uns ni dels altres.

Aquest setembre serà llarg de passar, el curs costarà d’arrencar, les tardes són avorrides per als infants i els fan agafar una rutina estranya. No tot s’hi val per afavorir la conciliació, que certament és complicada, però un conseller que vol ser d’Educació hauria d’implantar mesures pedagògiques i no pas posar pedaços als trencaclosques familiars en detriment de l’ensenyament.

Senyor Cambray, no tot són queixes, també tinc una proposta alternativa: ja que es veu que tenim diners públics per costejar 25 hores de monitoratge durant el mes de setembre, l’any vinent les concentra en la primera setmana, oferint un casal de qualitat, amb activitats de lleure ben pensades. Opcional, gratuït, refrescant. Ajudaria l’alumnat vulnerable, a la conciliació, i permetria començar el curs amb normalitat. No era tan difícil de pensar, no li sembla?

CLARA COTS I FORASTER

BARCELONA

Milers de milions!

Només pels milers de milions de persones arreu del món que no poden ni votar ni manifestar el seu punt de vista polític, l’Onze de Setembre hem de participar-hi. Sento que en general hi ha com una desídia de no anar a expressar el que sentim en un dia tan assenyalat! És igual que els nostres governants no estiguin a l’altura, o els desenganys que patim, o qualsevol dubte que tingueu. Aquest dia es tracta de trobar-nos com més millor per mostrar a tot el món el que volem i el que som capaços de fer. El més fàcil és dir: ens han enganyat, això és perdre el temps i no cal fer res. Aquí rau el secret del poble. Lluitar amb la seva arma més potent, com són les manifestacions. Ningú oblida la immensitat de les passades concentracions catalanes. Ni els importants moviments històrics de molta gent en moments decisius arreu de tot el planeta. És ridícul abandonar-ho tot ara, que és el que volen des de Madrid! No assistir a la nostra celebració més entranyable és fer un trist servei al nostre país. Si no vigilem, al final no podrem ni sortir al carrer.

ALBERT ALTÉS SEGURA

LLANÇÀ

Deu salvi la testa de la reina

La dita diu “Tants caps, tants barrets”, però mai hi ha hagut “Tants barrets per a un sol cap”. Hem de reconèixer l’elegància d’aquesta peça, esdevinguda reial pel fet de poder cobrir la testa de sa Majestat. La majestat més autèntica, genuïna, única i eterna no tant pels seus anys de regnat com pels llibres d’història que ha omplert i anirà omplint en conseqüència (ella al capdavant d’una família no sempre digna del càrrec que exclusivament el llinatge els dona). No sé ara quants centenars de barrets restaran orfes en algun museu especialitzat per atraure més visitants.

Déu salvi la reina d’Anglaterra. No sé si amb el seu comiat, més aviat que tard, podrem començar a sentir veus que cridin “Visca la república!”

XAVIER OROZCO DELCLOS

CARDEDEU

La “macroincidència”

Sense fiabilitat, la gratuïtat i l’equitat perden el seu valor. Amb això em refereixo a la gran incidència d’ahir, en què tots els serveis de Rodalies, regionals i de llarga distància van quedar bloquejats. Si en aquest cas la responsabilitat directa va ser d’Adif, Renfe i Fomento també tenen la seva part de culpa que no funcioni el tren social en èpoques de canvi climàtic. Per altra banda, voldria saber el següent: ¿per què sempre va malament Rodalies i per contra l’AVE sembla blindat?

JOSEP M. LOSTE

PORTBOU