CARTES I MISSATGES
Opinió  /  Cartes 28/09/2022

Cartes a la Directora

16/09/2022

ARA
3 min

150.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, es van manifestar aquest Onze de Setembre. Com cada any, els números no surten, però ells (unionistes, Moncloa, caverna, etc.) ja es queden tranquils fent-se trampes al solitari i anant repetint que l’independentisme va està en hores baixes i que “el problema catalán” ja s’ha acabat. Esclar que, amb la boca petita perquè no els sentin gaire, no poden deixar de reconèixer que aquest any hi havia més gent que l’any passat i que 150.000 persones, després d’haver-ne fet desaparèixer uns quants milers, són molta gent. També passen per alt tots aquells que, tot i sentir-se independentistes, no van anar a la manifestació per les raons que siguin: falta de confiança en els líders, cansament i desànim davant la lentitud del Procés, poca fe en les accions que es duen a terme... però que quan tornin a veure una estratègia engrescadora es posaran dempeus altre cop. La política de posar el cap sota l’ala per no veure allò que no agrada no ha solucionat mai res.

Uns altres que tampoc haurien d’ignorar les 150.000 persones, i els milers que s’han perdut en el recompte, són els polítics independentistes. Tenen la pell molt fina i es fan els ofesos quan se’ls pica la cresta perquè no fan el que han de fer, però cal que recordin que són on són perquè nosaltres els hi hem posat amb un encàrrec molt clar i que si no el compleixen els canviarem per uns altres que siguin capaços d’assolir-lo. El poble tenim les idees molt clares.

GEMMA CEREZO PUMARIEGA

BARCELONA

Carlos Lesmes va tard

Lesmes, eternament pròxim al PP, va pronunciar un discurs equidistant en què va insinuar que podia arribar a dimitir. És tard. Va amb quatre anys de retard. Només persegueix prolongar la partida.

Pel que fa a la disfressa de neutral, no cola. És el Partit Popular –antisistema declarat en rebel·lia– qui bloqueja les renovacions quan té majoria. Sempre ho ha fet. Impossible arribar a un acord quan algú –el PP– no vol. Si volgués, precisament per ser majoritari, podria facilitar el desbloqueig. A més, quina credibilitat li queda a un PP que incompleix pactes signats?

Ah! I si volem que aquesta manera injusta i retorçada d’entendre la política acabi, caldrà abandonar l’equidistància i assenyalar potser la dreta culpable, que ha deteriorat les institucions, entre elles la justícia, fins a límits escandalosos. Només així quedarà en evidència.

MIGUEL FERNÁNDEZ-PALACIOS GORDON

MADRID

Adeu a l’escriptor Javier Marías

Javier Marías (Madrid, 1951- 2022) ha estat un escriptor molt llegit perquè les seves obres arribaven al lector per la seva literatura de frases llargues amb belles construccions i profundes reflexions. L’escriptor de novel·les tan llegides com Corazón tan blanco, Todas las almas, Negra espalda del tiempo, Tu rostro mañana, Mañana en la batalla piensa en mi i moltes altres més va crear, gràcies a una prosa personal molt ben escrita, tot un món literari que és valorat arreu del món, gràcies a les traduccions a tantes altres llengües.

Estic convençuda que els seus llibres no només són a la biblioteca de casa meva, sinó que també són en un munt d’altres biblioteques particulars, a banda de les públiques. Com també estic segura que aquests dies la gent els ha tornat a demanar, a reservar, a fullejar, a contemplar amb nostàlgia –aquells que els tenen a casa– i que qui els ha llegit ha tingut ganes de tornar-los a llegir.

EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

stats