Descobreixen que hi ha quatre espècies diferents de girafes

Les girafes són uns dels animals més emblemàtics de la sabana. El seu coll llarg, les potes altes i esprimatxades i el patró únic de taques i colors del seu pèl no deixen ningú indiferent. Pot superar els cinc metres i mig d’alçada, fet que el converteix en l’animal més alt del món. Per poder bombar la sang fins al cap, el seu cor, que pesa 11 quilograms, genera una pressió tres vegades superior a la d’un cor humà. La seva llengua també és prodigiosa: pot arribar a fer fins a mig metre de llargada i els permet arrencar diminutes fulles d’acàcia de manera “quirúrgica”, entre espines molt punxants.

Durant dècades, les girafes havien estat considerades una sola espècie animal amb diverses subespècies. Tanmateix, estudis recents han revelat que aquesta visió no reflecteix la complexitat del seu llinatge. Al mes d’agost el Giraffe & Okapi Specialist Group de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, que està formada per uns 15.000 experts i científics i 1.400 ONG de 160 estats, amb seu a Suïssa, va publicar un informe en què es revisen minuciosament totes les dades disponibles mitjançant un enfocament integratiu anomenat “traffic light system”. Consisteix en avaluar la distinció taxonòmica entre espècies o subespècies a partir de diverses línies d’evidència, que inclouen aspectes morfològics, patrons de distribució biogeogràfics i de divergència genètica.

El resultat ha estat inesperat per a moltes persones. Resulta que no hi ha una única espècie de girafa, sinó quatre, la majoria de les quals presenten, a més, diverses subespècies. La importància d’aquest descobriment no és únicament acadèmic, atès que permet redibuixar el mapa evolutiu d’aquest mamífer tan emblemàtic, sinó que també implica haver de reconsiderar els programes de conservació de les girafes, ja que cal vetllar per l’hàbitat de totes aquestes espècies particulars.

Quatre noves espècies

Tradicionalment, les espècies es defineixen com un grup d’individus de característiques morfològiques similars que s’aparellen entre ells i tenen descendència fèrtil. Tanmateix, la distinció no sempre és senzilla, ja que de vegades es poden produir aparellaments híbrids. I, d’altra banda, l’existència de barreres geogràfiques, com serralades, masses d’aigua o zones extensament humanitzades, pot impedir que dues poblacions d’una mateixa espècie es puguin aparellar entre elles, fet que n'afavoreix el distanciament filogenètic.

Les quatre espècies identificades són la girafa del nord (Giraffa camelopardalis), de la qual s’han identificat tres subespècies; la girafa reticulada (Giraffa reticulata); la girafa massai (Giraffa tippelskirchi), que presenta dues subespècies, i, finalment, la girafa del sud (Giraffa giraffa), que també en presenta dues. Aquesta revisió taxonòmica, que ha estat publicada oficialment el 21 d’agost del 2025, representa un punt d’inflexió per a la conservació de les girafes. El fet de reconèixer quatre espècies separades permetrà centrar millor els esforços, especialment per a aquelles poblacions més amenaçades.

En aquest sentit, les dades actuals proporcionades per la Giraffe Conservation Foundation indiquen que queden aproximadament 7.000 individus de la girafa del nord en estat salvatge. És la més reduïda i està fragmentada geogràficament, la qual cosa fa que el seu estat de supervivència es consideri crític. Pel que fa a la girafa reticulada, compta amb gairebé 21.000 individus. Això fa que el seu estat sigui vulnerable però no crític. Respecte a la girafa massai, els últims registres estimen que n'hi ha quasi 43.000 individus, i va augmentant progressivament gràcies als programes de conservació engegats per Kenya, Ruanda i Zàmbia. Finalment, es calcula que hi ha quasi 69.000 individus salvatges de la girafa del sud. A més, ha experimentat un augment del 50% en només cinc anys, gràcies a una millor cobertura dels estudis i als esforços de conservació en països de l’Àfrica Austral.

Accions específiques de conservació

Les implicacions d’aquestes dades per a la conservació de la girafa són clares. No és el mateix considerar que hi ha 150.000 girafes salvatges a tot el món si les considerem com una espècie única, que ser conscients que alguna d’aquestes espècies, com la girafa del nord, es troba en estat crític, i dues altres, com la massai i la reticulada, en estat vulnerable. Segons els autors de l’informe, cal reavaluar individualment l’estat de cada espècie amb relació a l’àrea biogeogràfica que ocupa i a les amenaces de l’entorn, especialment les derivades de l’acció humana expansiva i del canvi climàtic, per dirigir els recursos i les accions específiques segons les necessitats concretes de cada una dins el seu ecosistema; també en relació amb els altres organismes amb qui el comparteixen. Per aconseguir-ho, asseguren que cal estrènyer la cooperació entre països i organismes, per garantir una resposta més coordinada. Com diu l’ecòleg Michael Butler Brown, coautor de l'estudi, “sense aquesta claredat, la conservació tractaria la girafa com una gran població sana, quan en realitat hi ha espècies petites i en risc real”.