Crítica de cinema
Cultura 18/12/2019

'Dios mío, ¿pero qué te hemos hecho... ahora?': més xovinista, més rància i més insuportable

La seqüela de la comèdia de Philippe de Chauveron ni tan sols és divertida

Eulàlia Iglesias
1 min
'Dios mío, ¿pero qué te hemos hecho... ahora?'

Direcció: Philippe de Chauveron. Guió: Guy Laurent i Philippe de Chauveron. 99 minuts. França (2019). Amb Christian Clavier, Chantal Lauby i Ary Abittan.

Pocs símptomes més clars de la decadència de certa societat europea que el triomf com a nova forma de comèdia popular dels films que celebren a través de la banalització els prejudicis culturals i racistes, des de la fundacional Benvinguts al nord (2008) fins a la seva variant espanyola Ocho apellidos... passant per la que ara ens ocupa. La segona entrega de Dios mío, ¿pero qué te hemos hecho? (2014) adopta ja una perspectiva xovinista explícita. El matrimoni que ha vist com les seves quatre filles es casaven, com en un acudit, amb francesos d'orígens diversos (un jueu, un algerià, un ivorià i un xinès), comprova ara que els seus gendres pateixen una crisi nacionalista i volen marxar del país. Així que redoblen esforços per convence'ls de les bondats de França, en concret de la França de províncies. El director i coguionista Philippe de Chauveron torna a combinar aquesta reivindicació patriòtica que anul·la la idea de multiculturalitat per reforçar el concepte d'una França única però tolerant amb la seva varietat de colors, amb els tics rancis d'algunes comèdies familiars (aquí també tot gira al voltant dels patriarques i les seves manies) i un toc de pinkwashing per recordar la supremacia ideològica francesa sobre Àfrica. Tot plegat en un film incapaç d'esbossar una mínima proposta còmica punyent, arriscada, original o simplement divertida.

stats