LITERATURA

Handke esquiva la polèmica en el seu discurs del Nobel

La polonesa Olga Tokarczuk critica que l’egoisme ha convertit el món en un objecte en destrucció

L’escriptor austríac Peter Handke va esquivar ahir la polèmica que l’ha perseguit per la seva posició favorable a Sèrbia durant la Guerra dels Balcans des que, a principis d’octubre, va ser proclamat premi Nobel de literatura del 2019. En el discurs d’acceptació del guardó previ a la gala de lliurament, que se celebrarà dimarts a Estocolm, Handke va ressaltar la influència en la seva obra de les històries que li explicava la seva mare -pertanyent a la minoria eslovena del sud d’Àustria- sobre la seva vila natal, de la qual va remarcar el nom eslovè, Stara Vas. “No eren històries sinó més aviat narracions curtes que, almenys a mi, em sonaven com si fossin esdeveniments únics”, va explicar citant una frase del poeta alemany Goethe.

Handke, que el 1972 va plasmar a la novel·la semiautobiogràfica Desgràcia sense desig el suïcidi de la mare, va dedicar gairebé tot el seu discurs a rememorar dues històries relacionades amb els germans de la seva mare que, segons va assegurar, van ser dos episodis “decisius” en la seva vida com a escriptor. “Els petits esdeveniments que em va descriure la meva mare em van proporcionar l’estímul per a la que ha sigut la carrera de la meva vida”, va confessar, alhora que destacava també la influència de l’art esmentant les cançons de Johnny Cash i Leonard Cohen i les pel·lícules de John Ford i Yasujiro Ozu. Va rememorar, així mateix, que la primera expressió artística que el va emocionar van ser les lletanies religioses esloveno-eslaves que va sentir “sota els arcs romànics de l’església prop de Stara Vas”, que va recitar en la llengua original.

Protagonisme compartit

La figura materna va ser un element comú en les dues lectures d’acceptació d’ahir. També la guanyadora del Nobel de literatura del 2018, la polonesa Olga Tokarczuk, va començar referint-se a la seva mare, la qual va assegurar que li havia proporcionat “alguna cosa que abans era coneguda com a ànima”. Tokarczuk, que ha rebut el premi corresponent al 2018 -que es va posposar per l’escàndol d’abusos sexuals que va esquitxar l’Acadèmia Sueca-, s’ha vist en part eclipsada per la controvèrsia generada al voltant de Handke.

En el seu discurs l’autora va descriure un segle XXI en què “l’avarícia, la falta de respecte per la natura, l’egoisme, la falta d’imaginació, la inacabable rivalitat i la irresponsabilitat han reduït el món a un objecte que es pot trossejar i consumir fins a gastar-lo i destruir-lo”. “Per això crec que he d’explicar històries com si el món fos una entitat viva, única, formada constantment davant els nostres ulls i com si nosaltres en fóssim una part petita i alhora poderosa”, va afegir.

Tokarczuk, que destinarà els diners del premi a crear una fundació de suport a escriptors i traductors polonesos, va descriure la literatura com un “espai democràtic en què tothom pot dir el que pensa”, malgrat que va lamentar que està perdent adeptes per culpa de les fake news. “Els lectors que han sigut enganyats, desinformats o mal informats repetidament han començat a adquirir una idiosincràsia neuròtica”, segons l’autora, que va atribuir l’èxit de les lectures de no-ficció a la necessitat de llegir literatura que digui “la veritat i només la veritat”.

Malestar a l’Acadèmia Sueca

Gairebé dos anys després de l’esclat de l’escàndol d’abusos sexuals, la controvèrsia ha tornat a l’Acadèmia Sueca a causa de l’elecció de Handke. Malgrat que la institució ha argumentat que el premi responia a la qualitat literària de l’autor i que no s’havia tingut en compte la seva ideologia -Handke va donar suport explícit al dictador serbi Slobodan Milosevic-, ja han sortit a la llum incomoditats internes. Un dels seus membres destacats, Peter Englund, ha anunciat que no assistiria a la cerimònia de lliurament dimarts vinent a Estocolm. “Celebrar el Nobel de Peter Handke seria una gran hipocresia per part meva”, va dir al diari suec Dagens Nyheter. Englund, que als anys 90 va cobrir la Guerra dels Balcans per a uns quants diaris suecs, va ocupar la secretaria permanent de l’Acadèmia Sueca entre el 2005 i el 2009.

Al boicot d’Englund s’hi ha sumat la crítica de l’escriptora Gun-Britt Sundström, que ha abandonat el comitè extern dels Nobel de literatura, entre altres motius, per l’elecció de Handke. “L’elecció del guanyador del 2019 no ha suposat només la tria de l’autor, sinó que s’ha interpretat, dins i fora de l’Acadèmia, com la posició d’entendre la literatura com una cosa que se situa per damunt de la política, i aquesta no és la meva ideologia”, va justificar al mateix diari.

Provocador Handke

Handke, irritat pels atacs rebuts des que va ser guardonat, havia assegurat que no tornaria a respondre a les preguntes dels periodistes. Tot i això, divendres va participar en una roda de premsa a Estocolm en què es va tornar a mostrar provocador. “Aquestes últimes vuit o nou setmanes he rebut moltes cartes fantàstiques de lectors. I una d’anònima que contenia paper de vàter amb una mena de cal·ligrafia amb merda. A tots els que m’heu fet aquestes preguntes us dic que m’estimo més el paper de vàter que les preguntes buides i ignorants d’avui”, va respondre als periodistes.