Crítica de cinema

'La verdad': Deneuve i Binoche es troben a la gran pantalla de la mà de Koreeda

Una oda al cinema com a reveladora fàbrica d’il·lusions

Direcció i guió: Hirokazu Koreeda. 106 minuts. França i Japó (2019). Amb Catherine Deneuve, Juliette Binoche, Ethan Hawke i Manon Clavel.

Després d’aconseguir la Palma d’Or de Canes per Un assumpte de família (2018), Hirokazu Koreeda prolonga, més enllà de les fronteres japoneses, la seva sagaç observació dels clarobscurs de la vida familiar, tot reunint per primera vegada a la gran pantalla Catherine Deneuve i Juliette Binoche. Les dues llegendes vives del cinema francès posen en escena un colpidor drama amb pinzellades humorístiques en el qual una guionista (Binoche) i la seva mare, una venerada actriu (Deneuve, submergida en el mite de la seva gèlida impenetrabilitat), intercanvien retrets i confessions.

Com si es tractés d’una versió alleugerida d’ Els núvols de Sils Maria, d’Olivier Assayas, La verdad es construeix a partir d’un joc de miralls entre diferents nivells de ficció que sorgeixen quan l’acció es trasllada al rodatge d’una pel·lícula dins de la pel·lícula. Un exercici d’aparença laberíntica que, tanmateix, acaba perfilant una transparent reflexió sobre l’art d’actuar, entès com l’impuls universal d’inventar-se a un mateix. Així, a través dels dolços o feridors enganys que intercanvien els personatges, La verdad medita sobre el rol que juguen, en la construcció de la pròpia identitat, els deliris de grandesa, les mentides piadoses i la memòria selectiva. Mecanismes ficcionals que Koreeda utilitza per compondre una oda al cinema com a reveladora fàbrica d’il·lusions.