El Pavelló Victòria Eugènia no serà d’ús cultural exclusiu fins al 2025

Contràriament al que s'havia anunciat, Fira de Barcelona i el MNAC compartiran l'espai més enllà del 2021

La retirada de Fira de Barcelona del Pavelló Victòria Eugènia serà l'any 2025, i no el 2021 com havien anunciat l'Ajuntament de Barcelona i la conselleria de Cultura. L'esmena la fa el mateix comissionat de Cultura de Barcelona, Joan Subirats. "Quan ho vam anunciar probablement ni la consellera ni jo n'estàvem del tot informats", admet. Així doncs, la Fira ocuparà la meitat del recinte encara fins al 2025, i l'altra ja es podrà començar a utilitzar com a espai museístic "a principis" del 2019. Subirats confirma que l'ICUB deixarà aquesta part del pavelló disponible "en condicions bàsiques" a finals d'any, amb una inversió de 2,5 milions d'euros. La remodelació "museística" anirà a càrrec del MNAC i els altres equipaments que acabin fent ús del Pavelló, recorda el comissionat.

Pel que fa al repartiment de l'espai expositiu, Ajuntament i Generalitat van avançar al juny que una part del pavelló es destinarà a ampliar el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i una altra a activitats expositives "més generals" tant del MNAC com de la Fundació Miró, el CaixaForum o la Fundació Mies van der Rohe. Sobre això, Subirats remarca que l'acord és ferm però que queda pendent "veure com s'acaba configurant la distribució de metres quadrats" en funció, sobretot, de les necessitats del MNAC. "Estem esperant que el museu ens digui quin és el seu pla estratègic. Lògicament, el MNAC pretén no limitar-se a aquests 6.000 metres quadrats i ha de veure quines són les continuïtats estratègiques i què li passa després del 2025", apunta el comissionat.

Més presència de la Generalitat

Ajuntament i Generalitat comparteixen protagonisme en el patronat de diversos grans equipaments culturals de la ciutat, molts dels quals de dimensió nacional (MNAC, Macba, L'Auditori, etc.). També en aquest sentit, Subirats celebra la retirada de l'article 155 de la Constitució i la normalització de l'activitat a la conselleria de Cultura, amb Laura Borràs al capdavant. Amb la seva arribada, diu, "la capacitat de començar a trobar sortida a problemes existents s'ha anat donant més".

El comissionat fa seva la petició formulada per Borràs de més finançament per al departament de Cultura, i ho aprofita per reclamar que la "millora de les capacitats de finançament de la cultura repercuteixi en el nivell d'intensitat d'inversió en els equipaments que compartim".

Subirats recorda que els darrers anys el consistori ha hagut de fer front (en aquests equipaments) a una despesa "que no ha estat proporcionalment assumida" per la Generalitat i el ministeri. En alguns casos aquesta desproporció és un mal original, assenyala Subirats, com passa amb el Museu de Ciències Naturals de Barcelona (que agrupa el Museu Blau, situat a l'edifici Fòrum, el Jardí Botànic de Barcelona i el Jardí Botànic Històric, situats a Montjuïc, i el Museu Martorell i el Laboratori de Natura –Castell dels Tres Dragons–, situats al parc de la Ciutadella).

"El museu té categoria de museu nacional, i la participació de la Generalitat no passa del 5%; el 95% restant el posa l'Ajuntament", es queixa el comissionat. Amb una participació "més decidida" de l'administració catalana en el museu, l'Ajuntament "podria destinar part de la seva a reforçar altres aspectes de la cultura de la ciutat", sosté Subirats, que té constància que la Generalitat "està d'acord" que hi hauria d'invertir més. El pressupost del museu per a aquest 2018 és de 8,2 milions d'euros repartits, sobre el paper, en 5,25 milions aportats per l'Ajuntament (63,7%) i 2,98 milions (36,2%) per la Generalitat. No obstant això, l'aportació real de la Generalitat serà finalment de 150.000 euros

Més continguts de